Dilluns 28 de juny. Xerrada interessant. Castellar Decideix, el convidat és en Salvador Cardús. Mentrestant a Madrid es reuneix el Tribunal Constitucional. Arribo, ple de gent. Arriba en Cardús. Ja hi ha sentència. Llengua vehicular, símbols i justícia, tot se'n va pels aires. M'escalfo, m'enrabio. Malparits, franquisme Truco a un magatzem de begudes conegut, seu central de la consulta del 13 de desembre passat.. Reservo cava i gots. Escolto la xerrada atentament, sovint el llegeixo als seus articles de l'Avui, alguns cops hi coincideixo, d'altres no. Avui la xerrada que fa m'agrada i hi estic prou d'acord. S'acaba. Pujo a l'escenari. Convido a la gent a anar als jardins de l'ajuntament a brindar amb cava. Per què? Perquè la via autonomista per fi està esgotada del tot. Catalunya no hi cap a la constitució, els catalans aspirem a molt més. El missatge d'Espanya és clar, dissolució o foteu el camp. Jardins de l'ajuntament, brindem amb cava, brindem per la independència. Som una bona colla, 80. Fotos, alegria, estelada. Cap a casa. Declaracions més o menys contundents, d'altres amb missatge clar cap a la independència. Òmnium convoca pel 10 de juliol. Som una nació. Nosaltres decidim. Qui no creu en el lema intenta desvirtuar-lo. Manca de democràcia. Defensa de l'estatut. Por a decidir. Trist paper dels que ho governen tot. Demanen unitat els que la trenquen, els mateixos d'abans. Acord de mínims. Senyera. El lema es manté malgrat ells. Setmana intensa. Trucades, missatges, missatges al contestador, masses. Autocars. 55 persones. 55 més. 110 patriotes. Omplim, alegria de la bona. Dissabte, 16:30. Els meus pares, la meva àvia. Estelades, pals, mans. Adéu espanya. Bye bye Spain. Barcelona. Col·lapse. Baixem del bus. Ombra al carrer València. Esperem. Pancarta. La nostra sentencia: independència. Passeig de Gràcia de gom a gom. Manifestació massiva. Històrica. 1977, autonomia. 2010, independència. Increïble. Gent, molta gent. Calor, molta calor. Organització desbordada. Estelades, moltes estelades. Gent de totes les edats. Àvies, pares, cotxets, nenes, adolescents. Transversal. Ningú crida per defensar l'estatut. Tothom crida per la independència. Increïble, gloriós, esperança. Independentisme transversal, majoritari. 1.500.000. Massiva. Capçalera desbordada. Polítics escridassats, sobretot un. No avancem, quiets. Dissolució de la capçalera. Televisió Espanyola, crits d'independència. Passeig de Gràcia amb Gran Via. Castell humà, enxaneta, senyera. Plaça Tetuan, plena a vessar. Segadors. Més televisions i més independència. L'estaca. Gent que marxa. Més gent que arriba. Marea humana. No s'atura, arriba més gent, i més, i més. Estelades gegants. Avis plorant, emoció. Gos amb estelada. Amics, abraçades mirades d'il·lusió. Tornem a casa. Cansat, content, esperançat. Moments de glòria. Independència.
Oriol Papell i Torres
*article publicat a la columna de la Res Pública del setmanari Forja
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada