Enguany i encara que sembli mentida, no m'ha tocat a mi fer el discurs de l'11 de setembre. No és que no m'agradi, però canviar de cara alguna vegada no és pas dolent. I enguany ho ha fet en Rafa Homet, el nou candidat d'ERC a l'alcaldia de Castellar. Amb el seu permís i robant-li la foto del seu bloc, aquí el teniu:
11 de setembre'10
De nou ens trobem al carrer de les Roques en el marc de la diada nacional de Catalunya. Una Diada necessàriament reivindicativa fins que no puguem decidir, com a poble, allò que volem ser. Reivindicativa, com la mateixa raó de ser de catalans i catalanes, obstinats en ser i en existir malgrat tot. I, francament, si encara som aquí, si malgrat la història encara volem ser aquí, no podem tenir cap dubte de que arribarem a decidir què volem continuar sent. Joan Manuel Tresserras, Conseller de Cultura, recordava que “els titulars són sempre l’excepció, el dia a dia de la gent mai no és notícia” I aquest dia a dia, aquesta pedra picada a l'ombra dels titulars, ens ha dut on som.
L'independentisme ha fet un salt qualitatiu sense precedents en només un any.
El 13 de setembre passat, Arenys de Munt organitzava la primera Consulta Popular per la independència, amb triomf aclaparador de la democràcia i el joc cívic. Darrera seu han seguit 465 municipis més, i l'onada continua. Avui mateix es fan consultes a Alfarràs i a Sant Martí de Riucorb.
Castellar no n'ha estat una excepció. El 13 de desembre el nostre poble es va afegir a la primera onada de consultes, amb excel·lents resultats d'organització i participació i amb una contundent victòria d'aquelles persones que creuen que Catalunya ha d'esdevenir un estat de dret independent, democràtic i social integrat a la Unió Europea.
No és sense aquesta organització de la societat civil que s'entén la manifestació massiva del 10 de juliol. Una manifestació que, sota el lema “som una nació, nosaltres decidim” va esdevenir un gran clam independentista. Un aquelarre independentista, en afortunades paraules d'un líder democristià.
Una manifestació que va posar en clar allò que ja intuíem: una part molt important i significativa de la societat catalana no en té prou amb l'autonomia i vol anar més enllà, fins a esdevenir un estat. Democràticament i amb total normalitat.
No hem arribat aquí per casualitat, tampoc. Fa set anys es va iniciar una aposta política arriscada, sumar esforços amb tots aquells que deien que calia anar més enllà, encara que només fos una mica més enllà, per a redactar un nou marc jurídic per a Catalunya, malgrat no fos la Constitució que volem fer. La reforma de l'estatut d'autonomia ha estat la prova del cotó. I el cotó ha sortit ben brut. L'Estat Espanyol no accepta federalismes ni concerts. O juguem amb les seves normes o ni hi juguem. I ha estat arrel d'això que molta gent ha vist per primer cop la realitat de l'espoli fiscal, que Espanya és crisi i un mal negoci. Ha estat arrel de comprovar fins on arribar la democràcia a l'Estat Espanyol que s'ha entès que per a federar-se en calen dos. Ja no hi fem res, a Espanya. Res més que pagar i rebre garrotades en forma de sentències del constitucional i del defensor del pueblo. Del seu, de pueblo.
I continua l'hora de la societat civil, del poble. Ara és el moment que els independentistes fem un doble esforç per tal d'esdevenir rellevants als càrrecs de la societat civil. A les entitats cíviques i culturals, a les associacions de mares i pares, a les empresarials, als sindicats. Hem d'esdevenir estructura d'estat a tots els àmbits de la vida quotidiana. Quan la gent que el 10 de juliol va sortir de casa per anar a manifestar-se lideri sindicats, foments i associacions, la partida estarà guanyada.
Aquí, al carrer de les Roques, retem homenatge a totes aquelles persones que van lluitar, pagant sovint un preu molt alt, per la defensa del nostre país, de manera ferma i valenta. No som ni tan forts ni tan valents com moltes de les generacions que han resistit quan no hi havia cap esperança. Però volem ser, i per això ens refermem en continuar treballant, en les nostres activitats i en les nostres actituds cap al progrés social, la sobirania popular i la independència.
Castellarencs i castellarenques:
Visca Catalunya lliure!
El dia 30 de setembre la secció local d'ERC Castellar farà la presentació pública del nou candidat d'Esquerra a les eleccions municipals.
