Aquest dissabte, Homenatge a Lluís Companys

El proper 15 d'octubre Castellar tornarà a commemorar l'assassinat del President de Catalunya, Lluís Companys, l'únic president democràtic d'Europa, mort a mans del feixisme. La comissió Homenatge Lluís Companys ja té enllestit l'acte per aquest dissabte 15 d'octubre. L'acte estrena nou format incorporant una marxa de torxes per centre de Castellar, que començara a les 8 del vespre al carrer de les Roques, on hi ha la seva casa d'estiueig, i acabarà al monument dedicat al president que hi ha a la Plaça Lluís Companys. La marxa silenciosa de torxes vol simbolitzar el recorregut entre la cel·la i el pati del Castell de Monjuïc on va ser afusellat. Tot seguit, a 2/4 de 9, ja a la Plaça Lluís Companys just al costat del monument, hi haurà la lectura d'un fragment narratiu d'Incerta Glòria, de Joan Sales, on ens parla de la vivència de la seva germana monja davant la sentència del seu germà. Finalment a ¾ de 9 hi haurà l'ofrena floral al mateix monument. La comissió Homenatge Lluís Companys convida a tots els castellarencs i castellarenques a l'acte de commemoració i record pel nostre president i no caure en l'oblit ni la desmemòria. Recordar, també, que l'estat espanyol encara no ha demanat perdó ni ha anul·lat aquell judici indigne sense cap garantia democràtica.

Comissió Homenatge Lluís Companys
homenatgecompanyscastellar@gmail.com

Un poema

Aprofitant que fa poc ha estat el dia mundial de la poesia, em permeto el luxe d'escriure un dels poemes més coneguts, sobretot pels que som del Vallès. Corrandes d'Exili de Pere Quart.

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir res...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra plena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra.
Abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarona amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sense vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
«Com el Vallés no hi ha res.»

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la plana un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita,
i una pàtria tan petita
que la somio completa.

Oriol Papell i Torres

*article publicat a la columna de la Res Pública del setmanari cultural Forja

El millor candidat, el millor equip, el millor projecte

Des dels 19 anys que milito a les JERC, i perquè el meu despertar polític va ser tardà, sinó hi hauria estat des dels 14 mateix. Han estat molts anys on he fet molta feina, he donat el millor de mi mateix pel país i he intentat millorar el futur dels joves. Recordo perfectament aquell dia que un jove Dani Mallèn, amb moto, va arribar a Castellar i ens va reunir a uns quants que havíem fet el mateix, demanar informació per Internet sobre les JERC. No en tenia ni idea de qui eren, només coneixia ERC per la tele i per la manifestació de l'11 de setembre d'aquell mateix 2001. Aviat em va tocar ser portaveu de les JERC Castellar i fins avui ho he estat. També he tingut càrrecs a l'executiva comarcal i ara sóc secretari de política municipal de les JERC Vallès (la regional que agrupa els dos Vallesos). Tot militant de les JERC té clar que als 28 anys la cosa s'acaba. I efectivament, enguany ja en tinc 28, i al proper congrés regional, deixaré de ser secretari i per tant la meva militància a les JERC s'acabarà.

D'aquí uns dies, però, hi ha un altre congrés. El Congrés Nacional de les JERC. Fa uns mesos, l'actual direcció, ens va comunicar que ho volien deixar i per tant, s'avançava el congrés. Era una manera de renovar cares i enfortir el projecte, després d'aquest cicle no gaire favorable a l'independentisme institucional. No es tractarà d'un congrés fàcil, com no són fàcils les respostes a problemes complexos. Però enmig de la dificultat, sempre sobresurten aquells qui fan un pas endavant i donen la cara per a que la lluita pugui continuar.

Des de la meva regional, en Carles Caballero, portaveu regional del Vallès, és una d'aquestes persones. Havent treballat incansablement per assolir una posició de consens al si de les JERC que malauradament no ha estat possible, en Carles va decidir fa ja cosa d'un mes fer un pas endavant i presentar la seva candidatura a Portaveu Nacional de les JERC, rodejat d'un equip de gent jove, amb idees fresques i amb una única ambició: la d'impulsar el canvi que les JERC necessiten per sortir de la situació d'impàs que compartim amb Esquerra des del 28N i, de fet, des de molt abans.

Conec de fa molts anys en Carles i és d'aquells que han pencat des del primer dia a l'organització, feina de formigueta. Mai no ha buscat el profit personal, sinó el millor per l'organització allà on ha tingut l'oportunitat de servir-la. Durant els anys en que les divisions internes han impactat sobre les JERC, durant els anys en que alguns s'han dedicat a dividir el món entre bons (els seus) i dolents (els que no eren dels seus), en Carles ha sabut mantenir la seva regional unida, de manera que les successives escissions que han viscut les JERC i Esquerra (primer Reagrupament, després Solidaritat) ni s'han notat per aquestes contrades. Un model d'èxit que es basa en una cosa tan senzilla com el respecte a qui discrepa i el treball en equip. Ell i el seu equip ho descriuen prou bé: democràcia, descentralització i debat.

Donaré suport en Carles perquè el conec i sé que s'enfortirà el caràcter independentista, republicà i d'esquerres de les JERC. Perquè ara més que mai el que ens cal és debat intern i acció externa: recuperar el carrer i el poder per les bases. Serà el meu últim congrés nacional i segurament m'hagués agradat que moltes coses s'haguessin fet de manera diferent; estic segur que a en Carles també. Només espero que guanyin ell i el seu equip; llavors sabré que em jubilo deixant enrere una organització que seguirà unida perquè tindrà un portaveu i un equip que sabran treballar amb tothom, i no només amb els que els hagin votat.

Jovent: reptes de futur

Esquerra segueix amb taules rodones temàtiques. Ara és el torn de la joventut. Amb aquesta xerrada ERC va intentar demostrar que les polítiques de joventut no són només oci i lleure, són molt més que això, totes les àrees d'un ajuntament n'han de formar part, perquè als joves els hi afecta el mateix que als adults. Que hi ha iniciatives molt interessants per apropar els joves a la política i que els joves volen formar part d'aquesta societat i implicar-s'hi al màxim.

Va començar les intervencions el ponent Albert Gaspà, primer alcalde jove de Sant Andreu de Llevaneres, una experiència local per apropar els joves a la política. Els joves se senten exclosos de la política i la millor manera de fer-los partícips d'aquesta és que hi participin de manera real, que prenguin decisions, perquè els hi afecta tot. El projecte consistia en fer una eleccions i tot el que se'n deriva on només hi participessin els joves. És a dir, creació de partits, campanya electoral i eleccions. I no només això, constituir un ple de regidors i finalment prendre decisions reals pel municipi, acompanyant cada regidor adult del govern i vivint el dia a dia. L'experiència va ser un èxit ja que els joves s'hi van sentir implicats i van conèixer en viu com funciona la política local d'un ajuntament.
Després va ser el torn del ponent Eugeni Villalbí, exSecretari General de Joventut de la Generalitat, que ens va explicar la complexitat de les polítiques de joventut que van més enllà de l'oci i el lleure i la feinada necessària que suposa implicar a tots els actors en aplicar-les. La regidoria de joventut, en el cas municipal, no ha de fer sola les polítiques de joventut, en tot cas ha de ser l'interlocutora i la via de donar veu a les demandes dels joves, però sobretot ha de convèncer i implicar a la resta de regidories per fer polítiques de joventut, perquè als joves tenen els mateixos problemes i els afecta el mateix que la resta de la societat. Ens va fer un petit resum de la feina feta des de la secretaria a nivell de Catalunya i les particularitats de cada part del territori. La clau és que els joves tinguin les eines per poder participar i la possibilitat de prendre decisions. Formació, treball i habitatge han de ser els eixos a seguir.
Finalment, el ponent Carlos Murcia, estudiant, treballador i voluntari, ens va demostrar amb pèls i senyals que els joves no són ni passotes ni ganduls, ben al contrari. El Carlos no és una excepció, hi ha molts joves com ell a la nostra societat, però és més fàcil ressaltar els joves que donen problemes i estigmatitzar-los. Com deia, va ajudar una mica a treure l'etiqueta tan lamentable sobre els joves ni-ni, que un cop més intenta criminalitzar als joves.
Tenim joves que malgrat el poc temps que tenen lliure, prefereixen dedicar-lo al voluntariat i a posar el seu gra de sorra per fer una societat millor. Per què no mirem de destacar aquests joves i fer que la resta els tinguin com a exemple? Fem que el repte de futur d'implicar el jovent a la nostra societat sigui una oportunitat. Tenim els joves compromesos i tenim la capacitat de donar-los eines i posar-hi facilitats. A què esperem?

Oriol Papell i Torres
Regidor ERC

* article publicat als mitjans locals

Presentació dels 6 primers de la llista!

Línies desdibuixades

Últimament a totes la carreteres, autovies i autopistes, no sé si us hi heu fixat, sempre hi ha algun tram d'obres. No sé si s'han posat d'acord o és una moda, però n'hi ha per tot arreu i ja fa uns mesos. Recordo, sobretot, el tram de la C58 que hi ha entre Cerdanyola i Sabadell, on havies de reduir a 80 per les obres de la nova sortida al futur parc de Sant Pau de Riu Sec (on hi haurà, entre d'altres, un gran Ikea). Quan fan aquestes obres pinten a terra unes marques de color groc per indicar els nous carrils, que són provisionals, i que normalment són més estrets (d'aquí ve la reducció de velocitat, suposo). Amb les línies velles, les blanques, què fan? Doncs la majoria de cops he vist que les tapen amb pintura negre i d'altre directament graten la part del quitrà on hi ha pintura. En aquest segon cas, cap problema (deixant de banda que és una solució un xic barroera), però en el primer hi trobo bàsicament un petit inconvenient. Quan tens el sol de cara o d'esquena, ja l'has ben fotuda. L'astre rei t'il·lumina els ulls, reduint-te la visibilitat, et ressalta les línies grogues (cap problema), però a sobre fa que les línies “tapades” amb color negre, també es vegin! No sé quina pintura negre fan servir, té pinta fins i tot de ser “mate”, però quan hi toca el sol, ja has begut oli. Mires a terra mentre condueixes i tens un problema greu, veus tantes línies entre les provisionals i les velles, que de vegades pots dubtar per quin carril has de circular. Desconec si sóc l'únic a qui li passa, però ja m'ha passat diverses vegades. Les obres ja es van acabar i ho van reesfaltar, però encara et pot passar si vas per la mateixa C58 però a l'entrada (o sortida) de Barcelona, a l'alçada de Ripollet. Deixant de banda que els carrils són molt estrets i hi ha sempre algun fitipaldi, quan el sol fa la seva feina, ja tens aquest dilema i evidentment has de reduir per centrar-te i pensar bé quin és el carril “bo”. Trobo que aquest problema és un greu perill. Ningú més s'ha queixat? Ningú se n'ha adonat que pintar a sobre amb aquesta pintura que reflecteix la llum del sol és un nyap? Últimament es parla molt d'innovació com a una de les claus per sortir de la crisi. Jo no en tinc la solució, però potser és tan senzill com canviar de pintura negra i fer-ne servir una que no reflecteixi la llum.

Oriol Papell i Torres

* article publicat a la columna de la Res Pública del setmari cultural Forja

Esquerra aposta per la Dació en el pagament d'hipoteques

En el darrer cicle econòmic expansiu, l’estancament dels salaris, el vertiginós augment del preu de l’habitatge, l’escàs mercat de lloguer, uns tipus d’interès a mínims històrics, una normativa molt laxa vers la responsabilitat dels bancs i caixes davant les condicions ofertades per a crèdits i hipoteques, així com una deficient supervisió per part del Banc d’Espanya, han empès desenes de milers de famílies a hipotecar-se fins a 40 anys o més, per poder fer front a la despesa mensual derivada de l’accés a l’habitatge. Tenir un sostre familiar ha suposat, en molts casos, un segrest del 50% dels ingressos familiars dedicats al seu pagament fins a la jubilació del deutor.

Però les circumstàncies existents a l’hora de signar el contracte hipotecari han variat per a la majoria de persones hipotecades, particularment aquelles que es van hipotecar a partir del 2006, quan els tipus d’interès eren més baixos i els preus de l’habitatge arribaren al seu màxim. L’esclat de la bombolla immobiliària i la crisi financera i econòmica han deixat a Catalunya un 17,7% de població en atur i la impossibilitat de fer front a la hipoteca està sent una realitat cada cop més greu i una de les noves causes d’exclusió social.

L'impagament del crèdit hipotecari provoca la pèrdua de l’habitatge per a milers de famílies cada any. En aquest procediment l’habitatge és subhastat, i la Ley de Enjuiciamiento Civil (LEC) estableix que, en cas de no presentar-se postors, el creditor pot adjudicar-se l’habitatge pel 50% del valor de la nova taxació. El banc no només es queda amb l’habitatge per un preu molt menor pel qual es va signar la hipoteca, sinó que a més el deute segueix viu descomptant-li el valor del bé executat!

A diferència d’altres requisits existents a la Unió europea, a l'Estat espanyol, el préstec té caràcter personal i garantia real. En cas d’impagament, el patrimoni personal present queda embargat a través de l’habitatge, resta de béns i salari, deixant-la en un estat de vulnerabilitat, desprotecció i amb un alt risc de caure en l’exclusió social.

En bona part de les legislacions del nostre entorn com a França, Bèlgica, Alemanya o els països anglosaxons es té en compte la situació de sobreendeutament personal i deute hipotecari de les persones físiques, quan el deutor ho és per causes sobrevingudes i el bé hipotecat és l’habitatge habitual. Als països anglosaxons la dació de l’habitatge en pagament del deute hipotecari, és a

dir, amb el lliurament de l’habitatge, la persona pot saldar el deute amb l’entitat financera i no se li embarga cap altre patrimoni ni ingrés familiar present i futur. Amb el lliurament de les claus queda resolt el deute, a diferència del cas espanyol.

Per això des d'Esquerra proposarem al proper Ple del Febrer una modificació de la legislació vigent per introduir la dació en el pagament hipotecari com a forma de resoldre el deute hipotecari i declarar abusives les clàusules que fixen un límit a la variació a la baixa del tipus d'interès.

Oriol Papell i Torres

Grup municipal ERC

* article publicat als mitjans locals

Deixem enrere el 2010

Deixem enrere l'any 2010, l'últim any complet de legislatura. Queden menys de cinc mesos per les eleccions municipals, que se celebraran el 22 de maig proper. Els mesos que queden seguirem fent propostes, però hem volgut fer un petit resum de tot allò que ha fet el grup municipal d'Esquerra. Vam començar l'any amb una moció per eliminar el deute extern d'Haití. Sovint es diu que al Ple es presenten propostes que no depenen directament de Castellar, però en política els gestos també són importants i des dels ajuntaments cal fer força per donar embranzida als projectes de més amunt. Es va aprovar per unanimitat.

Esquerra, sempre al costat de la llengua catalana, va fer una proposta perquè tot allò que comprés l'ajuntament en termes de begudes, fos etiquetat com a mínim en català. Sembla mentida, però si totes les administracions públiques fessin aquest gest ja veuríeu com totes les marques s'espavilarien a incloure el català en l'etiquetatge, ningú voldria quedar-ne exclòs. No podem permetre que se segueixi marginant la llengua del país en una cosa tan bàsica com l'etiquetatge de productes de consum, hi tenim dret com a clients catalanoparlants. Es va aprovar per unanimitat.

En termes educatius, el Departament d'Educació volia reduir el personal educatiu amb la retallada d'oferta de Batxillerat nocturn i la supressió de les Escoles Taller, Cases d'Oficis i Tallers d'Ocupació. Per això vam presentar una moció de rebuig a aquest fet, malgrat que ERC fos en aquell moment al govern de la Generalitat, cosa que no ens va impedir alçar la veu en un tema que afectava al nostre municipi. Per davant de tot estem al servei dels castellarencs i castellarenques.

Arran de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut de Catalunya, aprovat en referèndum pels ciutadans i ciutadanes, el nostre grup va proposar declarar Castellar del Vallès moralment exclòs de la Constitució, proposta rebutjada gràcies a CIU variant el seu vot depenent de sí hi havia consens o no. En canvi van aprovar una proposta de rebuig a la sentència i reclamant l'estatut sencer, un brindis al sol.

Esquerra és a l'oposició però té una voluntat constructiva, sobretot si és per fer avançar el municipi, per això quan es van debatre les ordenances vam fer tota mena de propostes, a diferència de la resta de grups. La més destacable és la congelació de l'impost de l'IBI, en un moment de crisi econòmica no podem carregar amb increments d'impostos als ciutadans que prou feina tenen amb arribar a final de mes. Em tot cas és l'administració qui ha de reduir despeses i apostar per l'austeritat.

El mateix va passar amb els pressupostos, si fèiem propostes per no augmentar la càrrega fiscal dels ciutadans també n'havíem de fer de cara a reduir despeses i augmentar ingressos. Ens hauria estat més senzill no fer cap proposta i votar directament en contra, tenint en compte que s'apropen eleccions municipals, però aquesta no és la nostra voluntat. Algunes propostes van ser admeses i en consonància amb les propostes també acceptades a les ordenances vam decidir abstenir-nos. No són els nostres pressupostos i per això no hi vam votar a favor, no els apliquem nosaltres, però tampoc hi posarem traves, Castellar no pot quedar paralitzat. Cal responsabilitat en aquests moments tan durs.

Això és un petit resum del què ha fet ERC aquest 2010 passat. Hi manquen propostes, preguntes i suggeriments que hem anat fent. Quan ets a l'oposició evidentment no governes, però això no t'impedeix de fer propostes a part del control d'allò que fa l'equip de govern. Tenim moltes propostes més que anirem fent durant el 2011, el poc que queda de legislatura. Per un Castellar millor.

Oriol Papell i Torres

Regidor grup municipal ERC

* article publicat als mitjans locals

Bon Nadal i Feliç Any Nou!

Nit de Nadal toca el Cant de la Sibil·la

Voldria recordar que avui a la nit, i des de fa segles, a tots els Països Catalans es fa aquest cant, el Cant de la Sibil·la, un drama litúrgic medieval que fa poc va ser declarat patrimoni de la humanitat juntament amb els Castells. S'està recuperant a llocs on s'havia deixat de fer.

Aquí en teniu una versió, posa la pell de gallina:

El Cant de la Sibil·la

Bon Nadal!