Dies de platja

S'ha de reconèixer que l'estiu és una bona època de l'any. Deixant de banda la calor, que podríem dir que és l'únic inconvenient, que per cert, enguany està essent bastant bèstia... l'estiu és una època de més tranquilitat, baixen els ritmes de tot, un comportament molt animal, la majoria d'animals quan arriba aquesta època, es mouen de bon matí o a la tarda, fugint de les hores de més calor (de 12 a 4), que coincideix amb les hores perilloses per prendre el sol, ja que aquest té molta potència i el risc de càncer de pell augmenta, tot perquè el sol està més vertical i travessa menys atmosfera per arribar a nosaltres. Aquí volia arribar, a prendre el sol, la platja.

Quan arriba el juliol i ja fa aquella caloreta, fins i tot al juny, se'm desperten les ganes d'anar a la platja, i com que l'any passat hi vaig anar ben poc, enguany calia recuperar el temps perdut. He de confessar que fa poc he "descobert" el nudisme. Sempre m'havia fet una vergonya gegant anar en boles amb tot de gent mirant... però un amic em va convèncer i ho vaig provar, a la Mar Bella de Barcelona. I tu, em va agradar, la sensació de llibertat és total i com que tothom va com tu, la vergonya desapareix a l'instant. banyar-se al mar despullat és boníssim, ara fins i tot em fa nosa el banyador! Però bé, segueixo anant a la platja tèxtil, com diu un amic meu. I he descobert més platges nudistes, més tranquiles i menys massificades que les de Barcelona.
Doncs això, que aquests dies s'han d'aprofitar per anar a la platja, sense abusar, és clar. Sóc poc de prendre el sol (els que em coneixeu ja sabeu quin color de pell tinc, amb un dia de platja n'hi ha prou per posar-me negre del tot), al cap d'uns minuts ja tinc calor i m'he de girar, però torna a passar el mateix, i m'aixeco i vaig a l'aigua. Amb les meves ulleres de natació sóc el més feliç del món, em poso a nedar, bucejar, recollir petxines, observar peixos, meduses o simplement deixar el meu cos levitar en la semingravidesa de l'aigua. I quan hi ha onades ja és la bomba, m'encanta saltar-les o deixar-me portar fent servir el meu cos de planxa de surf fins arribar a la costa, on algun banyista em mira amb els ulls oberts després de veure tot el tros que m'ha portat l'onada. Sóc com un peix, ho reconec, des dels tres anys que faig natació, l'aigua sempre ha estat un medi genial per mi, m'encanta.
En fi, sigui com sigui, aprofiteu, aneu a la platja al matí o a partir de les 4 de la vesprada, això sí, eviteu les de Barcelona, us recomano el Maresme, jo n'he trobat de molt tranquiles. I a gaudir tant a les paltges tèxtils com a les nudistes, o com diu el meu pare, a Can Pilotes.