Hi ha notícies que quan les llegeixes t'atures un moment i dius: no pot ser. Doncs sovint sí que pot ser. Hi ha un corredor dit mediterrani, que és vital per l'economia de la zona per on passa i qualsevol amb una mica de cervell el potenciaria perquè és font de riquesa, llocs de treball i de benestar. Aquest corredor ve de Marsella, passa per Barcelona, per València i avall que fa baixada. És fàcil observar-lo de nit des de l'espai, és la zona més il·luminada d'aquesta zona europea. Actualment aquest corredor està col·lapsat. Les mercaderies actualment només poden passar-hi per la nostra estimada amiga AP-7. Hi manca una línia de tren de mercaderies d'ample europeu. Doncs bé, hi ha llestos espanyols que s'oposen a aquesta via clau, sabeu per on la volen fer passar? Per Aragó, que ja em perdonareu, a part de Saragossa no té res més potent. Perforant el Pirineu aragonès, res, molt barat, per Canfranc, aquella estació nova de trinca (la van construir i al cap de poc abandonar, immensa i completament deteriorada) i suposo que després cap a Madrid, capital mundial. Aquesta gent obvien, expressament l'eix de debò que passa per Barcelona, no fos cas que agafés pes, el que li pertoca. L'eix de Madrid hauria de ser el corredor complementari Atlàntic, que passaria pel País Basc i aniria cap a Madrid. Mireu si són hàbils, si fan aquest d'Aragó, Catalunya (i els Països Catalans) i el País Basc queden tocats de mort, ja que els corredors són vitals per la seva economia, i no ho oblidem, avui dia encara són els motors de l'estat espanyol.A tots aquells qui van votar la candidatura del PSOE a les eleccions europees, encapçalades pel canari Juan Fernando López Aguilar, de número tres a Magdalena Álvarez (antes partía que doblá) i de número quatre a miss alegria Maria Badia.... moltíssimes gràcies, de debò, les gràcies més sinceres, treballaran fort per Catalunya, aquí en teniu els primers resultats. (és ironia)
Món i política
Estrasburg no prioritzarà el tren de la UE pel Mediterrani
Tres dels quatre eurodiputats espanyols a la comissió de Transports no volen l’eix ferroviari europeu de mercaderies per Catalunya. El Parlament Europeu deixa la decisió a les mans del govern espanyol
El fantasma de Magdalena Álvarez encara plana sobre els trens catalans. L’exministra, antes partía que doblá, ha aconseguit colar-se finalment en la comissió de Transports del Parlament Europeu, que tant anhelava el convergent Ramon Tremosa i que impedirà que l’Eurocambra doni suport al corredor ferroviari de mercaderies mediterrani.
Álvarez i l’eurodiputada socialista aragonesa Inés Ayala, que reivindica l’eix de Saragossa i la connexió amb França pel centre dels Pirineus, faran pinça amb el popular Luis de Grandes per evitar que es demani que el tren de mercaderies que enllaça Hamburg i Algesires passi per Catalunya.
Tres dels quatre eurodiputats espanyols que tindran dret de vot en aquesta comissió no volen ni sentir a parlar de connectar els ports catalans amb els europeus, un temor a desespanyolitzar encara més l’economia catalana que comparteixen el PSOE, el PP i alts funcionaris de l’Estat.
Només el PNB
Només l’eurodiputada del PNB, Izaskun Bilbao, rebutja la travessia central dels Pirineus, el traçat més car, lent i contaminant: caldria construir més de 50 quilòmetres de túnels o fer pujar els trens de mercaderies fins a una altitud de gairebé 1.500 metres.
Això deixaria catalans i bascos fora del mapa ferroviari europeu i l’ample de via comunitari es podria retardar dècades, com ha passat amb el TGV, que uneix Madrid amb Sevilla des de l’any 1992.
Bilbao, sòcia electoral de CiU, fa campanya pel corredor atlàntic que hauria de connectar el País Basc amb Bordeus i que seria compatible amb el mediterrani. I Tremosa, el seu suplent, podrà fer soroll, però no votar. Caldrà veure quin traçat defensen els tres eurodiputats francesos que són membres de la comissió de Transports: la conservadora Christine de Veyrac és de Tolosa i podria veure amb bons ulls l’eix aragonès, reobrint Canfranc o perforant el massís del Vignemale. Dominique Vlasto, també de la UMP, és marsellesa, i l’ultradretà Bruno Gollnisch, del Front Nacional, parisenc. De Grandes és de Guadalajara, a 250 quilòmetres de Saragossa.
El poder de Maleni
A Estrasburg ja es dóna per fet que la ministra del caos de Rodalies, l’única que ha estat reprovada en trenta anys de democràcia, se sortirà amb la seva i que l’Eurocambra no aprovarà que es doni prioritat al Corredor Mediterrani.
Tot apunta, segons algunes fonts, que el Parlament Europeu es limitarà a recomanar que la xarxa ferroviària de mercaderies espanyola es connecti amb la francesa, sense especificar si es fa per Catalunya, el País Basc o Aragó. Així, la decisió es deixarà en mans del govern espanyol.
Tremosa a Economia
Magdalena Álvarez s’ha hagut d’enfrontar a la resta d’eurodiputats del PSOE per tenir una cadira a la comissió de Transports. I Tremosa n’ha quedat fora perquè Bilbao ha heretat la de Josu Ortuondo. L’eurodiputat de CiU, però, ha aconseguit ser membre de la comissió d’Economia, una de les més demandades.
Què és el corredor mediterrani?
El Corredor Mediterrani és l’anhel d’una línia d’alta velocitat sobre el patró de la romana Via Augusta, que uneixi dos grans pols econòmics com Barcelona i València però enllaçant alhora els ports de Marsella, Tarragona, Cartagena, Almeria i Algesires. La seva importància ve del col·lapse del transport de mercaderies per la AP-7. Si pel pas del Pertús hi passen cada dia més de 9.400 camions (més del 90% del trànsit de mercaderies entre les dues bandes del Pirineu oriental), el pas de mercaderies en tren no arriba al 8% del total. El corredor és una de les poques planúries que poden enllaçar una zona d’alt índex de població, activitat portuària i dinamisme industrial.
font: Avui.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada