Va de música: La nit dels ignorants

Sempre que vaig en cotxe poso la ràdio. Tinc molts CD's de tota mena però acostumo a posar sempre la FM. Tinc nou emissores pressintonitzades i no acustumo a escoltar-ne d'altres. Entre elles, hi ha, evidentment, Catalunya Ràdio. Algun dia que condueixo tard, de matinada, enganxo un programa que trobo prou interessant, La nit dels ignorants, conduit per aquella veu seductora de na Mireia Mallol. Els oients truquen al programa fent preguntes de tota mena i de vegades inversemblants i la gràcia és que els altres oients truquin i donin les respostes. El programa té un web on es van penjant les preguntes i així es fa una base de dades. Ja us dic, us el recomano. Però no va del programa l'article, va sobre la seva banda sonora. Qui l'hagi escoltat sap de què parlo, és una música preciosa. Feia temps que tenia pensat en cercar-la i fa un parell de dies m'hi vaig posar, gràcies a trobar-ne una versió en un llistat de música de l'Spotify fet per algú altre (què escolten els catalans quan treballen). La meva sopresa, però, va ser de les grans. La cançó es diu Good Night i resulta que és dels Beatles! No ho hauria dit mai ni per la veu ni per l'estil, des de petit escolto els Beatles gràcies al meu pare, que me'ls va fer descobrir. Ahir li vaig fer sentir la cançó i també es va quedar a quadres, no l'havia sentit mai, això sí, la veu la va reconèixer a l'instant. Dels quatre Beatles n'hi havia un que no tenia gaire bona veu i era el que passava més desaparcebut. La cançó la canta en Ringo Star, el cantant de Yellow Submarine. Aquesta cançó de la Nit dels ignorants apareix al White Album, potser dels àlbums menys bons d'aquesta formació, pel meu gust. En fi, us deixo amb la cançó i espero que la trobeu tan bonica com a mi em sembla. Bona nit.

The Beatles - Good Night



Now it's time to say good night
Good night Sleep tight
Now the sun turns out his light
Good night Sleep tight
Dream sweet dreams for me
Dream sweet dreams for you.

Close your eyes and I'll close mine
Good night Sleep tight
Now the moon begins to shine
Good night Sleep tight
Dream sweet dreams for me
Dream sweet dreams for you.

Close your eyes and I'll close mine
Good night Sleep tight
Now the sun turns out his light
Good night Sleep tight
Dream sweet dreams for me
Dream sweet dreams for you.

Good night Good night Everybody
Everybody everywhere
Good night.

Primer Ple de l'any

Dimarts 26 de gener vam fer el primer Ple de l'any. Feia més d'un mes que no hi havia ple, ja que el de desembre i últim de l'any es va avançar a principis de desembre. Un ple curt i prou distès exceptuant el primer punt. El regidor socialista Joan Creus ens explicava la continuació del pla de mesures contra l'atur i la nova mesura incorporada. Cap grup municipal hi va votar en contra però una cosa va quedar molt clara. De mesures contra l'atur res de res. En tot cas s'hauria de dir Pla d'ajuts a les persones aturades, perquè és el que són aquestes mesures, ajuts a les famílies que pateixen la crisi de manera més severa. Des d'Esquerra, a part de fer notar aquesta incoherència també vam fer constar, com vam fer fa un any, que els ajuts són insuficients i caldria analitzar amb detall quin ús real i la demanda que han tingut. Si ens envien aquesta informació el mateix dia del Ple ens és impossible fer una valoració tots conjuntament de les millores necessàries del Pla. Tot i així vam votar-hi a favor.

Al Ple també es va debatre i votar sobre les retribucions als grups polítics. Com fa ERC cada any, ens vam queixar que el repartiment no és just. La retribució segueix premiant els grups que obtenen més regidors, quan, precisament, els grups petits són els que van més de bòlid al tenir menys persones a repartir-se la feina. Vam tornar a reclamar que la part fixa (el fet de tenir grup) sigui la important i la variable (la que premia els representants que obtens) desaparegui o es redueixi a la mínima expressió. Valorant positivament la reducció del 20% i sobretot deixant clar que aquestes retribucions als partits han de tenir a desaparèixer en un futur, vam votar en contra de la proposta.

Una altra proposta era seguir amb la congelació de sous dels càrrecs electes i del personal eventual o càrrecs de confiança. Congelar el sou és una mesura positiva de cara als ciutadans per donar exemple en temps de crisi, però en el cas dels càrrecs de confiança potser estaria bé aplicar-hi una reducció important, precisament en temps de crisi s'hauria de mirar de prescindir d'ells o rebaixar els seus sous. I de poc serveix la congelació quan alguns regidors passen de mitja jornada a fer-la completa i per tant, augmentant el cost per les arques de l'ajuntament. També vam votar-hi en contra.

Finalment es va votar una proposta consensuada sobre Haití, que demostra que quan hi ha voluntat i es fan les coses amb consens, es pot incorporar una proposta al Ple que no estava preparada, però tots vam creure convenient que hi havia de ser i així hi vam donar suport. A l'apartat de precs i preguntes vam fer una demanda a l'equip de govern (a petició de veïns de la zona) d'il·luminar adequadament la plaça de la Miranda (darrera l'IES Castellar i la pista poliesportiva) i posar bancs a la ronda del Turuguet (entre l'IES Castellar i la cruïlla amb el Viena) perquè les persones que van cada dia a caminar per aquella zona puguin seure a descansar. Petició que encara no ha estat atesa per l'equip de govern.

Oriol Papell

Regidor d'ERC

* Article publicat al setmanari Forja i a l'Actual

Va de música: Tunng

Fa un parell d'anys un amic de Girona (gràcies Jusi!) em va enviar un paquet per correu amb tot d'objectes de regal. Un parell dels regals eren dos CD's d'un grup totalment desconegut per mi, Tunng. La veritat no sé com definir-los i menys encara després de veure algun vídeo seu al mig del camp i amb guitarres, xocava una mica amb el que havia sentit d'ells fins aquell moment. A la viquipèdia els defineixen com a grup del Regne Unit que fan folck experimental, crec que hi estic prou d'acord, la paraula és experimental. Tenen un parell de cançons que m'encanten. Així que millor us deixo que els descobriu i els pogueu definir vosaltres:

Tunng - Tale from black (cliqueu)

She washes all the young blood from her hands in the sink
And she knows that the lights will be there for her
Breaks down the bodies to dark subtle ink
And she scrawls on the parchments that hang in the air
She rides a horse over stones in the night
And she closes her eyes and lets go of the reigns
She knows the radios run through the night
And she knows that the lights leave the prettiest stains
She builds a shrine and a typing machine
And she curls up to write down her tales from the black
Prays for a soft breeze and cool gentle rain
And she prays for the bodies that rise slowly back
She knows the dunes where the steel cities grow
And she knows when they jail her they'll grind down the key
She knows the lights lay the heaviest blows
And she knows that the sand must submit to the sea
She builds a bird out of plywood and gold
For to carry the old souls on up to the sun
Turns on the TV and sits in the cold
And she dreams that sometimes she's the prettiest one
She knows the thrill of the chase in her veins
And she knows that the sinking's a trick of the light
Prays for the silence and cool gentle rain
And she prays that the radios run through the night

Tunng - Faire doreen

Oh fair Doreen the night has seen
You ply your trade so sweet
And though they come your soul to stun
No anvil shall you be
No anvil shall you be Doreen
No anvil shall you be
Although they come your soul to stun
No anvil shall you be
Oh fair Doreen your treacled lips
That taste of other worlds
Though they may claim your soul be stained
Thou art not Satan's girl
Thou art not Satan's girl Doreen
Thou art not Satan's girl
Though they may claim your soul be stained
Thou art not Satan's girl

[Myspace Tunng]

PSC-PSOE, 1a empresa de col·locació de Catalunya.

Quan governava CIU tan a la Generalitat com a l'Ajuntament de Castellar sempre es deia que hi havia gent amb endoll, col·locada a dit pel simple fet de tenir carnet del partit. Molt probablement sigui veritat, una petita minoria va tenir aquest privilegi, en tot cas, sempre manquen proves encara que de vegades sigui molt evident. El mateix passa amb el PSC-PSOE i els seus feus (que ve de feudal) de poder.

El PSC-PSOE porta des de sempre governant l'ajuntament de Barcelona, la Diputació més poderosa, la de Barcelona (un pou negre, vaja) i últimament i a desgrat meu, toquen poder a la Generalitat. Hi ha hagut casos evidents i flagrants d'endollisme. No cal que els repassi, que en el cas de la diputació ens hi podríem passar dies. És aquell òrgan que té un pressupost bestial i només en dedica una petita part als ajuntaments i una gran part a pagar sous de tota mena. Per no parlar de la doble xarxa que creen, envaeixen competències de la Generalitat per pur i dur clientelisme. Com en el cas de joventut creen oficines de joventut (com a Sabadell) paral·leles a la xarxa de la Secretaria General de Joventut de la Generalitat. Un contrapoder al servei del PSOE, vaja. A Barcelona, quan la perdin per fi a les properes eleccions municipals, es descobriran una d'endolls i coses obscures que quedarem garrativats. Al temps.

Volia repassar una mica el cas de Castellar. Recordo els socialistes dia sí i dia també criticant que tothom estava triat a dit a les èpoques anteriors amb govern de CIU. Properament veurem com es tria el nou director de la ràdio (que a les bases diu que ja ha d'haver estat director d'una ràdio abans) i molt em temo que el faran més aviat cap d'àrea i ho controlarà tot, ràdio, Actual i el nou web de notícies. I es queixaven del Casa de la Vila. Cal recordar aquell actual en què es parlava de la poca educació de Pepe González al Ple i el posterior actual on ell mateix havia redactat la notícia o almenys així ho semblava? I evidentment, el nou director, no en tinc cap dubte, serà algú de carnet. Hi ha coses que ja ni et sorprenen ni n'esperes res de bo. Canvis de llocs de treball i promocions sense concurs, inventors, boles pintades pel mateix que després et fa una escultura horrible, el germà d'una regidora socialista nou director de l'escola bressol i ara una obedient i implacable militant socialista guanya el concurs per ser la que gestioni el nou Espai Cívic. I el millor de tot, excusatio non petita acusatio manifesta (qui s'excusa, s'acusa).

Aigua desaprofitada

Ara que estem en bona època de pluges, potser és el moment de parlar-ne. Catalunya és un país mediterrani i com a tal té un clima amb el mateix nom. Això vol dir que no plou tant com a les Illes Britàniques però una mica més que als països del nord d'Àfrica. Sovint hem patit períodes de sequera i hem patit pel baix nivell dels embassaments, sempre difícils d'omplir. Això algun cop ha comportat algun tall de subministrament d'aigua i restriccions horàries. Fins i tot a llocs com Castellar, amb un aqüífer potent a sota, ha patit algun moment per la seva aigua connectant-se, per si de cas, a la xarxa Ter-Llobregat.

El problema de l'aigua sempre ha estat al cap dels habitants d'aquest tros de terra. I sovint s'han trobat bones solucions. Cal citar els romans i els seus enginyosos aqüeductes per portar l'aigua des de llocs amb fort desnivell. Actualment el problema no és aquest, això ho tenim solucionat. Durant l'any, si tot va bé plou quan toca i anem aguantant, el problema és quan aquests cicles es trastoquen i plou menys del que tocaria i els nostres representants comencen a empescar-se idees absurdes de transport d'aigua en vaixell, transvasaments del nord (Roine) i del sud (Ebre) i estaques al Pirineu.

Una solució ben fàcil i que ajudaria a resistir èpoques de sequera, seria la instal·lació a totes les teulades d'uns recol·lectors d'aigua i que aquesta anés a uns dipòsits per emmagatzemar-la. Els romans ja ho feien i en deien impluvium. Les teulades són plataformes perfectes per recollir l'aigua de pluja mitjançant unes bones canonades que anessin al dipòsit soterrat corresponent. Cada edifici de pisos o casa tindria el seu propi recollidor d'aigua de pluja i el seu dipòsit. Aquesta aigua es podria fer servir (passant per una sèrie de filtres) per l'ús no de boca, sinó per la dutxa, la rentadora, el rentaplats, el jardí, etc... o simplement tenir-la de reserva per quan manqués el líquid transparent.

No som un país desert, quan ens plou ho fa de valent. Aquesta solució no seria definitiva, però crec que ajudaria molt a conservar i no malgastar tant aquest bé tan preuat que ens dóna vida. Quan veig l'aigua que cau per les teulades i va a parar a terra sempre penso que la desaprofitem. Imagineu-vos que els edificis municipals també ho fessin, teulades com les de l'Espai Tolrà són immenses. Sé que la instal·lació d'això que proposo és costosa, però al cap d'uns anys en trauríem rendiment. Com deia el capità enciam: els petits canvis són poderosos!

Oriol Papell i Torres

* Article publicat a la columna cultural de la Res Pública del Setmanari Forja

Adéu i Hola

L'Altraveu és una agrupació d'electors que es presenta a Castellar des de les últimes eleccions. Van treure 2 regidors, com ERC. Es van presentar a les eleccions prometent que hi hauria rotació de regidors cada any. Han hagut de canviar el temps perquè no quadrava però fan la rotació. I és aquí on vull anar a parar. A l'últim ple, el de dimarts passat, es va produir la segona rotació i per tant van entrar dos regidors més de l'Altraveu i amb aquests ja són el 5è i 6è que entren. Han sortit en Xavi Arderius i n'Elisenda Alamany i entren n'Ita Espinosa i en Martí Llobet. Adéu i gràcies a uns i hola, benvinguts i ànims als altres.

Però el que volia dir és que malgrat la bona fe que hi posen amb aquest canvi no el trobo productiu. M'explico. Ningú neix ensenyat per fer de regidor, és un aprenentatge que dura el seu temps i podríem dir que quan fa l'any és quan ja comences a estar al cas de com funciona tot i agafes el ritme que cal. Una part molt important és la relació que estableixes amb els altres regidors, que dia a dia es va forjant i estableixes un vincle fins i tot d'amistat. I quan ja tens tot això, plas! Te'ls canvien. És una llàstima, de veritat.

Sempre poso el mateix exemple, amb en Francesc Centeno (és el marit de n'Ita) i na Gemma Ubasart, quan van començar sovint hi havia tibantors, però amb el temps es van resoldre i ja ens coneixíem més i les coses van anar molt millor. Hi havia complicitat, vaja. En tot cas, respecto la decisió de l'Altraveu, només faltaria! I un cop més, m'acomiado dels que marxen, hem passat bons moments junts i n'estic segur que tots hem après els uns dels altres. I dono la benvinguda als que entren i els animo a posar-hi les ganes que hi han posat els seus companys i a trobar-nos en allò que faci falta. Adéu i hola!

Va de música: L'ham de Foc

Avui parlaré d'un grup ja desaparegut, per desgràcia. El vaig descobrir fa anys. Com ja he dit en altres articles, la música catalana viu un moment dolç de diversificació brutal. Estàvem acostumats a la música en català dominada gairebé exclusivament pel rock català (d'acord, compartit encara amb la nova cançó). Per sort, però, com passa en totes les llengües normals o que ho volen ser, el català ja gaudeix de representació musical en la majoria d'estils. Podríem dir que la precursora d'aquest estil musical en català per aquest grup és Maria del Mar Bonet, amb les seves cançons d'aires mediterranis del nord d'Àfrica. L'Ham de foc era un grup valencià, que ajuntava tradicions musicals des d'Occitània, passant per Grècia, els Balcans i els països àrabs. Tampoc hem oblidar que el País Valencià té un pòsit àrab molt important. La cançó que us enllaçaré deixa molt clar el que dic. Sorprèn. I és una llàstima que aquest grup deixés de tocar. Evidentment hi haurà grups que agafaran el relleu, i de fet la cantant del grup Mara Aranda sé que treballa en un altre projecte. Una gran descoberta aquest grup, si tanques els ulls et transporta a països llunyans i em recorda molt a la meva estada a Egipte. No m'allargo més, aquí en teniu una petita mostra del seu disc "Cor de porc":

L'ham de foc - Voldrien

L'ham de foc - Voldrien
Composició: Aranda; López

Tanca la porta amb set claus.
Ferma el ferro dels set panys.

El que ha de ser, serà
li tallaran les mans.

Voldrien que baixara
la mirada cap al pit.
Que diguera, sense espera,
als que manen, sí.

Voldrien una reina
i la reina vol parracs,
falda vella i meravella
al capaltard.

Li tallaran les mans.

Tanca la porta, fica pastell.
Reixes que dormen rere paret.

No el deixaran anar.
Li tallaran les mans.

Voldrien que lluitara
i que el cap de l'enemic
se'l penjara de la sella
i la pell d'abric.

Voldrien un bell príncep
Tan ferotge com lleó
i el príncep, innocència.
Se li trenca el cor.

Li tallaran les mans.

Entrevista al B de Blog

No hi pensava que ja van penjar el podcast de l'entrevista que em van fer al B de Blog. La veritat és que és un programa entretingut. Després de les presentacions en Jordi Rius fa un repàs de 10 minuts a les novetats de la Blogosfera castellarenca, sempre plena a vessar de nous articles de tots els temes inimaginables, tan polítics com de cultura, música, societat, etc... Després ve l'entrevista conduïda tant per en Jordi com per en Fran. I finalment s'adjudiquen els premis de la setmana, la b verda, la b vermella i la triple b. Personalment el faria durar una hora sencera, van de cul per poder fe rel repàs de la setmana i pel que em van dir l'entrevista els hi va quedar curta, tenien més coses per preguntar-me i parlar-ne. A veure si s'ho repensen i el fan durar una horeta, de contingut no els n'hi falta. Gràcies per la bona estona, va ser una entrevista molt agradable i de bon rotllo, i perquè negar-ho, fa il·lusió que t'entrevistin i que algú es miri el teu blog, que com vaig dir, és una porta oberta a com penso.

Si voleu escoltar el programa aquí teniu l'enllaç.

Nevada a Castellar

Mira que arriba a nevar poc a Castellar eh! Té les seves coses negatives, però coi, un cop de tant en tant seria ben bonic. Sempre que anuncien nevades a tot Catalunya, pam, aquí no hi cau ni un tímid floc de neu. Avui, però, ha estat l'excepció que confirma la regla cada cert temps. Això sí, ha nevat uns minuts, ben fort, ha quallat i després, clariana de sol i tot fos. Ha durat poc, però la petita estona de visió de teulades i arbustos emblanquinats és màgica. Us deixo unes fotografies que he fet.

Fissió nuclear

La fissió nuclear consisteix, a grans trets, en el trencament en dos o més nuclis lleugers d'un àtom pesant i l'alliberament de neutrons i fotons (aquests en forma de radiació gamma) i molta energia calorífica. Radiació, aquest és problema de la fissió. Actualment s'estudia una nova forma d'energia que és exactament el que passa al sol, la fusió nuclear entre dos àtoms d'hidrogen per formar un àtom d'heli, molta energia i ben neta. Trigarem a veure-la, però és el futur. El cas que ens ocupa, però, és el d'una energia de la que depenem i que té un greu problema: residus radioactius. La meitat de l'energia que fa servir Catalunya ve de l'energia de fissió nuclear. A les Terres de l'Ebre hi ha tres centrals nuclears, abans quatre, en funcionament. Dues a Ascó i una a Vandellòs. Com sempre, al cul de Catalunya, una de les zones més deprimides, tota la merda possible.

El consistori d'Ascó, encara no entenc perquè, a part de tenir dues centrals nuclears, que en teoria li haurien de proporcionar llocs de treball i en el seu moment una bona suma de diners (el mateix alcalde diu que hi ha diners de sobra pel pressupost municipal, quina enveja eh?), doncs a sobre, també vol tenir un cementiri nuclear. Serà tan net com vulgueu i tan segur com ens vulguin vendre, però potser ja n'hi ha prou de tenir sempre tota la merda no? El territori que té tres centrals nuclears a sobre ha de tenir-hi el cementiri per les restes? Home, potser que s'ho facin mirar no? No hi ha prou espai a tot l'Estat Espanyol?

Em sembla, però, que entenc perfectament què ha passat. Els diners hi són darrere, evidentment. La suma que deu haver ofert, en secret, el govern espanyol a l'ajuntament d'Ascó deu ser d'aquelles que enlluernen tant... Ens ha venut la moto, el senyor alcalde (CIU) que vol un futur per Ascó, vol llocs de treball, etc... Clar home, ara ho entenem, teniu dues centrals nuclears, doncs què coi, fotem-hi el cementiri per si de cas! I a prendre pel sac el territori i els seus equilibris.

Respecto que el consistori, que és la representació dels votants, hagi presentat candidatura per tenir el cementiri. El que sembla que s'escapi a l'ajuntament d'Ascó (i una bona maniobra del govern espanyol de passar la patata calenta als municipis) és que un lloc on s'emmagatzemen els residus nuclears sobrepassa el terme municipal del municipi i potser el territori (Terres de l'Ebre) hi haurien de dir alguna cosa.