Aigua

Ara fa uns dies, veia a les notícies que s'inaugurava per fi, la dessalinitzadora del Prat de Llobregat. Queda lluny aquell any de sequera tan bèstia on tots teníem el cul encongit preguntant-nos quan tocarien les restriccions. Ni a Castellar que tenim un bon aqüífer estàvem tranquils. Tan poc tranquils que ens vam curar en salut aprovant la connexió a les aigües del Ter-Llobregat, per si de cas. Jo mai no ho vaig veure clar, però si estàvem en emergència i calia aigua pels castellarencs i castellarenques, per responsabilitat s'havia de fer aquest pas. Però no les tenia totes, m'assaltaven molts dubtes. Si nosaltres estàvem amb sequera a la resta de Catalunya estaven igual o pitjor. Per tant, això d'agafar aigua del Ter que estava sota mínims i el Llobregat que fa pena... no ho veia gens clar... però bé, es va tirar endavant.
I ara amb la inauguració de la dassilinitzadora, veig les coses més clares i m'assalten altres preguntes. Si ho he entès bé, servirà per tota l'àera metropolitana, quan faci falta aigua, és a dir, en situacions extremes com la de l'any passat. I per això ara mateix funciona a mig gas, a un 12% si ho vaig entendre bé, perquè d'igua en tenim. La meva pregunta és, la connexió al Ter-Llobregat ja no cal no? suposo i espero que es facin servir les mateixes canonades per portar l'aigua de la dassilinitzadora als llocs on faci falta no? Si és així és una molt bona notícia tant pel riu Llobregat com pel riu Ter, sota mínims i amb els pagesos de les rives emprenyadíssims per la manca d'aigua i el baix cabal.
Tinc altres dubtes, com per exemple, d'on treuran l'energia que fa falta perquè la dassalinitzadora funcioni a ple rendiment? aquests complexos gegants consumeixen una quantitat d'electricitat que fa por. Sabeu com funciona la dessalinitzadora? Intentaré explicar-ho:
Hi ha un procés natural que es produeix als éssers vius i a la natura anomenat òsmosi. Consiteix en una membrana biològica que separa dues masses d'aigua, una amb més concentració de sal. El procés natural consisteix en què l'aigua de la part menys salda travessa la membrana i va a parar a la part més salda, diluint la sal fins que les dues parts s'igualen en concentració de sal. Doncs bé, el que es produeix en una dessalinitzadora és el procés contrari, l'òsmosi inversa. I com que no és espontània, sinó que ho és el procés invers, cal aplicar-hi pressió, cal pressionar la massa d'aigua salada contra la membrana biològica i així l'aigua traspassa i la sal es queda, salmorra en diuen. I això requereix molta energia. Havia llegit que s'estaven estudiant altres tipus de dessalinitzadores menys costoses enèrgicament basades en la verticalitat i la pressió natural d'una columna d'aigua, però de moment no s'ha aplicat ni res.
Ah, i un altre dubte que em sorgeix, la salmorra sobrant es llença mar endins... però això és molt greu ecològicament, l'alta concentració de sal és nociva per moltes formes de vida... aquesta és la gran pega de la dessalinització.

En fi, a veure si no patim cap més perídoe com el passat de sequera i a veure si el Llobregat i el Ter poden respirar més tranquils.