Sembla ser que tot indica que en Castells finalment cedirà i dirà que sí al nou finaçament pactat amb la ministra Salgado. El de menys són les xifres, la clau és el model i els "paquets" que hi entrin. I aquest model no pot excloure mossos, infraestuctures ni immigració, com sembla que pretén el govern espanyol, perquè llavors no reflectiria els reptes i necessitats del país.
Esquerra s'ha de plantar i exigir que es segueixi fil per randa el que diu l'estatut i que inclogui aquests paquets essencials. No podem hipotecar les generacions futures amb un mal acord (com sempre ha passat). Ja n'hi ha prou d'aguantar l'espoli fiscal i aguantar com populars i socialistes que governen comunitats diuen que els catalans ens quedarem els diners dels espanyols. Quina barra s'ha de tenir! Els diners són nostres! A sobre que cada any ens retornen menys del que paguem ens hem de sentir que som insolidaris. Espanya és un mal negoci pels catalans, sempre hi sortim perdent mani qui mani i així portem 300 anys.
Recordem què va dir en Montilla: si algun dels socis no accepta l'acord el govern no l'acceptarà. Tindrà paraula el president? Ens demostrarà allò dels Fets, no paraules? Em temo que no.
Ara vindrà la campanya dels mitjans afins al PSC-PSOE carregant a sac contra la decisió d'ERC. Aquest cop, però, no estarem sols. I allò de vendre'ns com el partit petit i radical pesadet no tindrà l'èxit esperat, com van aconseguir amb l'estatut retallat. En una situació de crisi com l'actual i els mateixos socialistes veient que les arques de la Generalitat pengen d'un fil, haurien de ser els primers a demanar el concert econòmic o almenys a pretar de valent en la negociació i no baixar del burro a la mínima que se'ls dóna peixet. Però l'amo PSOE pot més que tot, el seu amor a Zapatero els perd. Ja s'ho trobaran.
Pel benestar de les famílies catalanes, per tota aquesta gent que s'ha quedat sense feina i veuen perillar el futur de la seva família i els fills, per tot aquesta gent que n'està farta de pagar i ser insultada:
Esquerra s'ha de plantar i exigir que es segueixi fil per randa el que diu l'estatut i que inclogui aquests paquets essencials. No podem hipotecar les generacions futures amb un mal acord (com sempre ha passat). Ja n'hi ha prou d'aguantar l'espoli fiscal i aguantar com populars i socialistes que governen comunitats diuen que els catalans ens quedarem els diners dels espanyols. Quina barra s'ha de tenir! Els diners són nostres! A sobre que cada any ens retornen menys del que paguem ens hem de sentir que som insolidaris. Espanya és un mal negoci pels catalans, sempre hi sortim perdent mani qui mani i així portem 300 anys.
Recordem què va dir en Montilla: si algun dels socis no accepta l'acord el govern no l'acceptarà. Tindrà paraula el president? Ens demostrarà allò dels Fets, no paraules? Em temo que no.
Ara vindrà la campanya dels mitjans afins al PSC-PSOE carregant a sac contra la decisió d'ERC. Aquest cop, però, no estarem sols. I allò de vendre'ns com el partit petit i radical pesadet no tindrà l'èxit esperat, com van aconseguir amb l'estatut retallat. En una situació de crisi com l'actual i els mateixos socialistes veient que les arques de la Generalitat pengen d'un fil, haurien de ser els primers a demanar el concert econòmic o almenys a pretar de valent en la negociació i no baixar del burro a la mínima que se'ls dóna peixet. Però l'amo PSOE pot més que tot, el seu amor a Zapatero els perd. Ja s'ho trobaran.
Pel benestar de les famílies catalanes, per tota aquesta gent que s'ha quedat sense feina i veuen perillar el futur de la seva família i els fills, per tot aquesta gent que n'està farta de pagar i ser insultada:
ERC ha de dir no a aquest mal acord!
L'únic bon finançament serà aquell que elimini el dèficit fiscal i que ens dongui la clau de la caixa a nosaltres. I hi ha dues vies: Concert Econòmic o independència. Nosaltres paguem, nosaltres decidim!
2 comentaris:
Oriol, m'ha agradat el teu post. Estic molt d'acord en que Esquerra ha de dir NO, com també ha de ser conseqüent amb el NO a l'estatut que ens van deixar (al que jo també estava d'acord). Els espanyols se'n riuen de nosaltres i no ens donen gaires alternatives. No obstant Esquerra també hauria d'haver dit que NO a moltes altres coses...
Esquerra ha de ser ferma i fer que el govern no accepti l'estaut, i si aquets l'accepta, marxar del govern.
Publica un comentari a l'entrada