Maleïts mosquits

Notes una coïssor al bessó de la cama dreta. T'ho grates. Torna a picar-te. Tornes a gratar-te. Ara és l'altra cama, t'ho grates. Ara el braç dret... i així cada dia. Porteu juliol i agost repetint aquesta operació? Benvinguts al Club de Damnificats per les Picades de Mosquit. Cada any alguna picada de mosquit m'emporto, però molt poques si ho comparo amb les d'enguany, que està essent terrible. Hi ha dies que les meves cames són un mapa, n'he arribat a contar deu en una sola cama i no són precisament petites, unes ronxes inflades i vermelles assedegades de les meves ungles.

Ma mare, que és previsora de mena, quan teníem la primera picada ja instal·lava a les nostres habitacions l'aparell aquell que funciona amb pastilles blaves, la posaves abans d'anar a dormir i al matí següent la trobaves recremada. Oli en un llum, la resta de l'estiu no tenies cap més picada. Això té una explicació, aquí els mosquits sempre ens han picat de nit, mentre dormim plàcidament. Qui no ha dormit angoixat sentint el brunzit del mosquit que sabem que ens picarà? I no falla, et lleves amb la picada de regal.

I doncs, què està passant enguany? M'he trobat molta gent que està en la mateixa situació que jo, els mosquits ens estan devorant les cames i els braços, parts descobertes amb la roba d'estiu. La picor arriba a ser tan insuportable que he arribat a fer-me sang de tant gratar. Si no vaig errat, el problema que tenim es diu mosquit tigre. Aquest xuclador alat és actiu de dia, cosa que no passa amb els mosquits autòctons, que són nocturns. Per això estem rebent de valent durant el transcurs de la jornada. No sé si l'heu vist, però és una cosa petita i esquifida. Un insecte diminut que a simple vista es veu negre. Avui que n'he enxampat un mentre provava de perforar-me el braç, l'he vist d'a prop un cop ja era mort. Efectivament, era un mosquit tigre, amb les seves ratlles blanques i negres, que costen de veure si no t'hi apropes bé i tens una bona vista. Tinc entès que el mascle de les espècies de mosquit no pica, ell només s'encarrega de fecundar la femella, que farcida d'ous pica a tort i a dret per tal d'alimentar els futurs xucladors de sang.

Recordo que hi va haver alguna campanya tímida feta per l'administració per tal que no deixéssim cubells, gots i d'altres recipients amb aigua estancada a l'aire lliure, per evitar la reproducció d'aquests insectes. Salta a la vista que amb això no n'hi havia prou i em temo que el problema no s'ha abordat com tocava i la plaga de mosquit tigre no ens la treurem de sobre mai més. Confiem que amb el temps els nostres cossos s'acostumin a aquestes picades i s'hi tornin "immunes", fent-les més suportables. Us he de deixar, la picada del bessó dret em reclama.

Oriol Papell i Torres

* article publicat al setmanari Forja a la columna de La Res Pública.