Obres a la Plaça Pau Casals

Per qui no ho sàpiga, aquella placeta de columnes vermelloses que hi ha a la confluència entre el carrer Barcelona i el carrer Agustina d'Aragó (el meu carrer), és la plaça Pau Casals. Una plaça petitona que em porta molts records d'infantesa. Abans, quan els nens jugaven al carrer (ara en són ben pocs), era típic passar-te hores en una plaça de sorra i acabar ben net. Jo ho feia sovint i com que la plaça és de sauló arribava a casa de color marronós clar. També és la plaça que va engalanar el meu carrer per la Festa Major del 1983, els anys següents es va fer al carrer directament. També era el lloc típic on llançar petards i experimentar amb ells.

Fa un parell d'anys si no vaig errat, van posar-hi nous gronxadors i la ja típica tanca de pals de fusta per protegir els nens i nenes que hi juguen i que no puguin escapar-se de cop. Personalment penso que és una plaça massa petita per estar al 80% ocupada pel tancat dels gronxadors, però això és un altre tema. Fa ja bastants anys els veïns ens queixem que a la vorera de la plaça al carrer Agustina d'Aragó hi ha un bony llarguíssim, provocat per les arrels de les alzines. L'altre dia fent el resum del que havia proposat Esquerra als plens vaig trobar que fa tot just un any vaig fer una intervenció demanant solucions a un tema que ja s'allargava massa i podia provocar caigudes i desperfectes a la casa que toca amb la plaça per culpa de les arrels.

Per nadal, sorprès, per fi començaven les obres, semblava que obrien una rasa a la zona afectada. Però no només això, sinó que han aixecat tota la part que delimita la plaça i sembla ser que la faran nova del tot. Les coses de palau van a poc a poc, diuen, i és ben cert, ha costat. Però també diuen que val més tard que mai, així que donarem una oportunitat a les obres a veure com ens deixen la nova plaça. Només demano una cosa, més ciment no, les places són per donar un respir a tant de ciment com tenim a les nostres ciutats.