Divendres passat vaig anar al cine i com passa sovint no teníem clar quina pel·lícula mirar. N'hi havia tres que tenien bona pinta i havíem de decidir. Després de llegir els tres arguments ens vam decantar per una pel·lícula francesa. Em venia al cap Amèlie. S'ha de reconèixer el grau de qualitat que té el cinema europeu. Reconec que no sóc un boig del cinema com mon pare, que s'ho sap tot de manera enciclopèdica. Em pot agradar des de la ciència ficció més pura a pel·lícules com la de l'altre dia. Em passa una mica com amb la música, molta varietat i ben diferent.Doncs bé, la pel·lícula em va sorprendre gratament, per això en faig un article, és clar. Vam anar a veure L'eriçó, basada en la famosa novel·la de Muriel Barbery L'elegància de l'eriçó. A trets generals, tot succeeix en un edifici de París d'alt standing. Sobretot es centra en una família que aparenta que va tot bé des de fora però realment no funciona. Un marit ministre que passa de la família, una dona que depèn del psicoanalista, una filla pija creguda i una altra filla petita tan superdotada que viu al seu propi món. Una portera amb baixa autoestima. Un nou inquilí japonès. I veïnes grans xafarderes. Les segones oportunitats és el gran tema de la pel·ícula. No vull explicar res més, us recomano que hi aneu, val molt la pena i sorprèn. Això sí, si sou sensibles acabareu plorant al final, vaig acabar amb la cara ben mullada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada