El PSC-PSOE de Castellar pacta amb un trànsfuga

Fa temps que volia fer aquest article perquè tothom sàpiga què passa a Castellar des de fa un any i escaig.

A Castellar, a les passades eleccions municipals de 2007, les coses van quedar de la següent manera:

PSC-PSOE: 10 regidors
CIU: 7 regidors
L'A: 2 regidors
ERC: 2 regidors

Total: 21 regidors
Majoria absoluta: 11 regidors

El PSC-PSOE va guanyar les eleccions clarament, però per sort, no va obtenir la majoria absoluta. I cap dels partits de l'oposició hi va voler pactar (cal recordar que a ERC ens han ofert entrar al govern 6 vegades, 6, ho heu llegit bé). Això feia la legislatura molt interessant, l'equip de govern socialista es veia obligat a negociar les propostes que volia portar endavant amb almenys un dels grups de l'oposició.

Però al cap d'uns mesos de les eleccions, el regidor Jordi Roman (militant d'Unió Democràtica de Catalunya) que anava de número 6 a les llistes, decideix abandonar el grup municipal de CIU i passa a ser regidor no adscrit, en comptes de tenir dignitat i honradesa i dimitir. El senyor Roman, en el moment que fa això, deixa de representar els seus votants, ja que el van votar com a membre de CIU. El que ha fet és legal, però immoral. L'acta de regidor és pròpia i només ell pot decidir abandonar-la, però no ho ha fet.

Però el més greu de tot no és això, el més greu és que el PSC-PSOE local decideix pactar-hi! Fent un acte trist i penós. Quan alguna cosa costa de negociar amb la oposició, directament deixen d'intentar arribar a un acord o retirar-ho i deixem de rebre aquelles trucades d'última hora del batlle, i al ple s'escenifica el frau a la democràcia, el regidor trànsfuga vota sistemàticament tot allò que l'equip de govern corre risc de no aprovar.

Així doncs, ens trobem que propostes que en situació normal no s'aprovarien (7a escola, pedrera, ARE...) perquè l'oposició no hi està d'acord, van endavant amb el vot d'aquest senyor que no representa a ningú.

A mi i a la majoria de castellarencs se'ns en fot que el senyor Roman tingués males relacions amb la cap de llista de CIU. Convergència té part de culpa per portar aquest element a la llista, però a la majoria ens molesta que els senyors de l'equip de govern caiguin en aquesta baixesa de pactar amb ell (ell mateix ho va dir en un ple, que es trucaven i pactaven, el noi és un bocamoll), que no representa a ningú.

Exigim a l'equip de govern que no hi pacti més i si una cosa no compta amb el suport d'algun grup de l'oposició, com que en situació normal no aniria endavant, que ho retirin del ple.

Com a mostra de protesta, els regidors d'ERC, quan hi ha una proposta de resolució que s'aprova amb l'únic ajut del trànsfuga, traiem aquesta pancarta:

El batlle Giménez ens la fa retirar, molt amablement, però visiblement irritat. Les veritats ofenen.

Vivim una anormalitat a Castellar i es diu transfuguisme.

Resultat enquesta: Com valoreu les mesures anticrisi de l'equip de govern?

Aquí teniu els resultats de l'enquesta (vull conèixer els dos ciutadans que pregunten per la crisi, ja els hi presentaré jo mateix)

Molt bé, les estic notant	1 (16%)
Ni fu ni fa	0 (0%)
Són per penjar-se una medalla, no serviran de res	3 (50%)
Crisi? quina crisi?	2 (33%)

Us convido a participar a la propera enquesta: Què us sembla el que vol fer el govern "socialista" de Castellar, concertant l'Obra SOCIAL Benèfica?

Una mica més de dignitat

El passat ple del Gener, el grup municipal d'Esquerra Republicana de Castellar, vam presentar una proposta de resolució per declarar Castellar vila antitaurina, aprofitant la campanya de recollida de signatures que fa una associació per tal que el Parlament de Catalunya prohibeixi tot acte on es torturi, es faci patir i s'assassini l'animal. La proposta va ser aprovada per unanimitat.

Alguns us preguntareu per quina raó a Castellar. D'altres us diran que això no preocupa als nostres conciutadans, gent que actua seguint el que diuen les enquestes en comptes de fer servir un criteri propi. Fins i tot us diran que és cosa del passat i què hem de mirar endavant.

Per què a Castellar? Molt senzill, si estem en contra de qualsevol tipus de violència, de tortura i d'assassinat no podem estar a favor de les curses de braus, amb la corresponent agressió, patiment físic de l'animal i la tràgica mort final, i el que és més greu, convertit tot plegat en un trist espectacle. Tortura no és art ni cultura.

No ho sabem si preocupa o no als nostres ciutadans, a alguns sí, però de ben segur que la gran majoria està en contra de la violència i del patiment animal. Que Castellar es declari amiga dels animals i respectuosa amb els seus drets ens fa un poble més digne. Nosaltres sols no ho aturarem, però hi aportarem el nostre granet de sorra. Actuar d'aquesta manera ens fa més humans.

Declarar Castellar poble antitaurí ens aporta una mica més de dignitat i ens fa créixer com a poble.

Oriol Papell i Torres

Regidor grup municipal d'ERC-Castellar

*article publicat a la Forja i l'Actual

Resultat enquesta: Quantes estacions creieu que ha de tenir el tren a Castellar i on s'han d'ubicar?

Ja tenim resultats de l'enquesta, de fet fa dies però no me n'havia adonat que ja havia finalitzat, disculpeu, aquí en teniu els resultats...crec que canten per si sols:

1 estació i a l'Skatepark	0 (0%)
2 una a la zona industrial i l'altra a l'skatepark	0 (0%)
2 una a la zona industrial i l'altra a Plaça Catalunya	7 (87%)
2 una a la zona industrial i l'altra a l'Espai Tolrà	1 (12%)

És el poder, estúpid!

LES COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT I LA CRISI

Alfons López Tena / Notari. President del Cercle d'Estudis Sobiranistes. /alfons.lopez@cercleestudissobiranistes.cat

En els eleccions presidencials americanes de 1992 Bill Clinton li etzibà al llavors president Bush, que comptava amb els triomfs de l'esfondrament del bloc soviètic i la victòria a la guerra del Golf, "És l'economia, estúpid!". Va centrar la campanya en les mesures per combatre la recessió, guanyà, les va posar en pràctica, i tinguérem 8 anys de progrés econòmic i democràtic americà i mundial. Clinton ho va fer perquè presidia un Estat, amb el poder, les competències, i els diners per executar les seves decisions. Espanya té Estat propi, "expresión formalizada de un ordenamiento constituido por voluntad soberana de la Nación española, única e indivisible" , però Catalunya no en té, es limita a la Generalitat, "un sujeto creado, en el marco de la Constitución, por los poderes constituidos. Este sujeto no es titular de un poder soberano, exclusivo de la Nación constituida en Estado" (sentència passada del Tribunal Constitucional), amb competències subordinades: "la competencia estatutaria sólo podrá desplegarse, ejercerse o tener eficacia real en la medida que respete o no sobrepase las limitaciones establecidas o que vengan a establecerse por la legislación del Estado" (sentència futura del Tribunal Constitucional).

PERQUÈ CATALUNYA NO TÉ ESTAT PROPI, no pot decidir ni executar res sobre aeroports i ports, ni sobre connexions ferroviàries ni d'autopistes amb la xarxa europea, ni sobre subministrament hídric, elèctric i energètic, ni endeutar-se sense permís del govern espanyol, ni estendre ni ampliar les pensions i els subsidis d'atur, ni becar els estudiants, ni fer política fiscal de suport a les empreses i als treballadors. Tampoc té res a decidir ni executar sobre la solvència i liquiditat del sistema financer, ni sobre els crèdits, les hipoteques, i l'endeutament de famílies i empreses, ni sobre l'acollida i integració dels immigrants, ni les mesures de suport a les persones desvalgudes. Algunes d'aquestes competències li corresponen a la Generalitat segons la lletra morta dels Estatuts de 1979 i de 2006; enguany celebrem el 30è i 3r aniversari del seu respectiu incompliment pels governs espanyols del PSOE i del PP.

PERQUÈ CATALUNYA NO TÉ ESTAT PROPI, cada any Espanya s'emporta més de 20.000 milions d'euros dels nostres diners, més de 3.000 euros per persona i any, la diferència entre els impostos que paguem i la despesa pública que en rebem. Si l'Estat dels espanyols no s'endugués els nostres diners, cada família de quatre membre rebria més de 12.000 euros cada any, el pressupost de la Generalitat creixeria un 54%, el pressupost dels Ajuntaments catalans es multiplicaria per tres, podríem duplicar la despesa en sanitat, quadruplicar la despesa en ensenyament, multiplicar per setze la despesa en infraestructures i obres públiques. Podríem tornar a cadascú dels tres milions de catalans perceptors no 400 euros com el govern espanyol, sinó 6.300 euros per persona, i dedicar a obres municipals setze vegades més del que assigna ara Zapatero. Podríem injectar a les empreses en crèdits i avals 35 vegades més que ara, i més que duplicar les pensions i els subsidis d'atur. Podríem suprimir els impostos de successions, de transmissions patrimonials i de patrimoni, abaixar un terç l'impost sobre la renda i un 35% l'IVA, i encara ens sobraria per construir un aeroport com el de Barajas cada any. Podríem decidir votant què n'han de fer els nostres representants per combatre la crisi, podríem dur a la pràctica les nostres decisions, i assumir les nostres pròpies responsabilitats.

NOMÉS QUE EL GOVERN ESPANYOL COMPLÍS la llei i les sentències del seu Tribunal Constitucional faria arribar als estudiants catalans tres vegades més en beques que el que reben ara, i multiplicaria per onze les ajudes a les ONG catalanes el simple fet que el govern espanyol no es quedés per a les ONG espanyoles el 91% dels diners que els incauts catalans els assignen en l'impost de la renda. Sense Estat propi, i amb l'Estat dels espanyols a la contra, l'únic poder real dels catalans és que els nostres electes condicionin el govern espanyol, que, per ser-ho d'un Estat, sí que pot decidir i executar. La crisi despulla encara més la irrellevància de les nostres institucions i representants, que parlaran i proposaran sense decidir ni executar res, perquè no tenen res a decidir ni estris per dur a la pràctica les decisions. Diran, inclús alguns es creuran de bona fe, que s'ocupen dels problemes de la gent, però només en parlaran, perquè és l'únic que poden fer, a més d'intentar convèncer els governants espanyols, amb l'èxit acreditat que no cal recordar: crueltat, la justa. Segons Rajoy, "la Generalidad está para hacer carreteras y poca cosa más". No és un objectiu, descriu la realitat. Només el PSC té ara la força numèrica per condicionar el govern espanyol del PSOE, però cal recordar que en 32 anys cap diputat ni senador del PSC ha votat diferent dels del PSOE. Mai. "El PSC somos nosotros", diu Zapatero.

EL PRESIDENT NÚMERO 42 D'AMÈRICA, Bill Clinton, va poder dir "És l'economia, estúpid!" perquè hi va haver un president número 1, George Washington, que va aconseguir la independència i l'Estat propi, el poder de decidir i executar. Sense el poder, tot és il·lusió.

*article de n'Alfons López Tena a l'Avui. Recomano llegir la part final del penúltim paràgraf.

Lliçons des de Ripoll

Són moltes les poblacions del Principat que tenen projectades una o més ARE (Àries Residencials estratègiques) i les posicions dels respectius governs locals són ben diferents en cada cas. A Castellar, per exemple, el govern municipal del PSC-PSOE hi va entrar de seguida sense saber-ne gran cosa, per no quedar-ne fora ens van dir. I amb l’ajut del trànsfuga (cal recordar que l’oposició no hi està d’acord i ERC ha presentat un paquet d'al·legacions que explicarem en propers articles) ho han anat portant endavant. Hi ha d’altres poblacions com Manlleu que s’hi han oposat i feina estan tenint per rebutjar-ho, els de dalt van a la seva passant-se per l’arc de triomf l’autonomia local. Hi ha ajuntaments socialistes, com el nostre, que no han volgut saber l’opinió dels ciutadans i d’altres que ho han preguntat sense embuts, com el cas de Sant Celoni i el de Ripoll.

Us parlaré de Ripoll, governat per ERC (batllia) i PSC-PSOE. Ambdós estan a favor de les ARE i CIU que és a l’oposició, també. En contra hi ha el Grup en Defensa del Ter i una associació de veïns. L’ajuntament va fer una consulta popular aquest cap de setmana passat. Prèviament hi va haver una presentació de les diferents opcions i posicions, amb força assistència dels ciutadans de Ripoll. S’havia establert un mínim de vots perquè la consulta fos vinculant (no és una consulta autoritzada per Madrid, era massa complicat i han fet una consulta no vinculant, però l’equip de govern l’assumirà com a vinculant si arriba a uns mínims de participació).

El sí volia dir aplicar les ARE acompanyat d’un plec d’alegacions en què una de les coses que es demana és que siguin menys els pisos a construir, i el no volia dir deixar les coses com preveu el POUM, és a dir, els privats poden construir quan vulguin i als seu ritme i es demana un 15% d’aprofitament mig per realitzar el màxim d’equipament públic al sector.

Tant hauria costat fer una cosa similar al nostre poble? L’equip de govern i el regidor de presidència tant que s’omplen la boca amb la consulta passada sobre l’edifici pantalla, on es decidien els metres quadrats de la terrassa!! Una cosa com aquest creixement de població sense garanties d’equipaments educatius suficients per la nova demanada, per exemple, creiem que mereix que es consulti al poble.

Ah per cert, tot i que els tres partits esementats hi estaven a favor va guanyar el no per àmplia majoria i superant amb escreix el mínim percentatge de vots per ser vinculant. A veure si el nostre govern pren exemple del de Ripoll i ens uneix alguna cosa més que el topònim.

Oriol Papell

Regidor grup muncipal d’ERC

Deu mil a Brussel·les per l'Autodeterminació

El dret a decidir és un dret democràtic i cívic que cal que totes les institucions sorgides de la voluntat popular pregonin i defensin. Exercir aquest dret és la manera que avui disposem els catalans per encarar el nostre futur amb garanties de progrés i cohesió social.

En els darrers mesos ha anat consolidant-se una iniciativa sorgida de la societat civil: Deu mil a Brussel·les per l'Autodeterminació de la nació catalana (Deumil.cat); l'objectiu de la qual és que milers de catalans i catalanes es manifestin el proper 7 de març pels carrers de Brussel·les -capital de les institucions europees- sota el crit de "Volem l'Estat propi!" en defensa i reclamant l'autodeterminació del nostre poble.



Aquesta iniciativa pretén aconseguir que l'autodeterminació del nostre poble figuri en l'agenda internacional, especialment l’europea, i que els partits polítics nacionals es declarin compromesos amb aquest dret i a treballar per a garantir-ne l’exercici.



La marxa a Brussel·les és de caràcter transversal i està totalment oberta al ciutadà individual, com també a les associacions que conformen la nostra societat civil, especialment les plataformes que en els darrers temps han estat protagonistes de les mobilitzacions més grans en resposta a les agressions contra les nostres llibertats i que reclamen el dret a decidir. També es dirigeix als sectors professionals i agents socials, empresarials i sindicals que entenen que la defensa dels seus sectors i interessos va íntimament lligada a una major capacitat del país per decidir les pròpies polítiques. I, sobretot, va dirigida al ciutadà català que, cansat que no se l’escolti, vol manifestar amb la seva pròpia veu a Europa, i al món, la nostra voluntat de ser una nació lliure.



Ha de quedar clar que Deumil.cat no està sotmès a cap sigla política específica i vol treballar obertament, mantenint l'autonomia de les persones, organitzacions i plataformes que persegueixin el mateix objectiu: l'autodeterminació de la nació catalana.



Ha arribat el moment que els catalans i catalanes decidim el nostre futur. És el moment d'apostar amb decisió per esdevenir una nació sobirana plenament reconeguda en el context internacional i poder desplegar totes les nostres capacitats col·lectives.



Ens veiem a Brussel·les el proper 7 de Març!


Més informació a http://www.10mil.cat/





Oriol Papell i Torres

Regidor grup municipal ERC-Castellar

Atonyineu un tronc?

Tinc un amic saragossà que fa cosa d'un mes que s'ha instal·lat a Barcelona i ara ens podem veure més que abans, evidentment. I de pas aprèn català conversant amb mi. S'ha de reconèixer que hi té traça, amb un mes ja diu moltes frases senceres i l'entén perfectament, li dono 3 mesos perquè tingui una bona fluïdesa.

El cas és que un dia mentre xerràvem del fred, ja que s'apropa l'època, va sortir el tema del Nadal. Ell m'explicava que des de ben petit els regals forts els tenia pel Pare Noel (Nadal) i per reis poca cosa. Li vaig comentar que a casa meva ho fèiem al revés, els forts per reis i per nadal cagava el Tió. Aquí és quan es va sobtar que jo no fes Pare Noel i em va preguntar què era allò del tió.

Encara recordo els ulls que feia quan li explicava que posem un tronc amb ulls i boca, sovint amb barretina i tapat amb una manta a un racó del menjador. I el més fort de tot, l'alimentem! I encara més fort, s'ho fot tot. I encara va quedar més astorat quan li vaig dir que li fumíem cops de bastó tot cantant una cançó i al final "caga" regals petits.

I amb ulls ben esbatanats em preguntà: atonyineu un tronc???

En veure que jo no feia broma deixà anar: - no és una mica irreal? Se m'escapà una rialla i li respongué: - m'estàs dient que un home gran, de barba blanca, panxacontent, vestit de vermell, dalt d'un trineu que vola, conduit per rens i el primer amb una bombeta al nas, vermella, que es passeja pel cel la nit de nadal i entra per les xemeneies (actualment amb escales horroroses als balcons de les cases, com si fossin lladres) per deixar regals, no és irreal?

La seva cara va canviar, i després de pensar-s'ho em va reconèixer que ambdues eren igual d'irreals i per tant igual de vàlides. El fet de ser irreal no és el més important de cagar el Tió, és el fet de la màgia que comporta i tot el que simbolitza. Que un tros de tronc amb cara i ulls convisqui amb nosaltres uns dies a la part més activa d'una casa, com ho és el menjador, tinguem cura d'ell alimentant-lo i resguardant-lo del fred amb una manta és el que li dóna un caràcter mític.

I de fet els seus orígens en són de mítics, o millor dit, pagans. Ja sabem que el cristianisme es va aprofitar de molts rituals pagans per adaptar-los a la fe catòlica per imposar-se amb més facilitat. El "ritual" del tió (també anomenat Tió de nadal, tronc, tronca, rabassa...) anava dirigit a propiciar l'abundància i la cohesió familiar al mig de l'hivern. Un tió és un tros de soca robusta que hom crema a terra. Quan cremava feia claror i allunyava els elements estranys. I el fet de fer-lo "cagar" està relacionat amb el do de la fertilitat, justament pels volts del solstici d'hivern, per recordar a la natura que segueixi produint aliment.

El Tió, en certa manera, ens recorda els nostres orígens més propers a la natura. I això el fa màgic.

Oriol Papell i Torres


*Article publicat a la columna de la Rés Pública, del setmanari Forja.

El Pare Noel (que no et prengui el pèl!)

No us perdeu el vídeo i la cançó d'aquest grup de rumbeta:

Formació+diversió= Escola de Formació

El cap de setmana passat, 13 i 14 de Desembre, les JERC-Vallès vam organitzar l'Escola Regional de Formació del Vallès.

A les 10 del matí començava tot plegat a Vallromanes, un poble on mai no havia estat i que té el seu encant. On per cert, ERC és la primera força amb 6 regidors, però CIU amb 3 i un altre partit d'especuladors (això m'han dit) amb 3 més, fan la pinça i governen (molt coherents els convergents que defensen que governi la llista més votada). Espero que a les properes en David Ricart aconsegueixi els 60 vots que li van mancar per la majoria absoluta.

Anem al gra, la primera xerrada era sobre polítiques de joventut i ens la va fer el mateix David Ricart, explicant-nos què fa la Secretaria General de Joventut. S'està fent moltíssima feina.



La segona era una taula rodona sobre Plans Locals de Joventut. Aquesta la vaig presentar jo mateix, explicant l'experiència de què pot fer un regidor des de l'oposició, després va xerrar un regidor de joventut de Cardedeu fent-nos adonar que si es vol i es cerquen solucions imaginatives els joves participen encantats. I finalment va parlar un tècnic de joventut, que com diu el nom, ens va parlar de coses més tècniques i de la feina que s'ha fet a Sant Feliu de Guíxols.

Tot seguit va començar la xerrada sobre immigració i identitat, molt important per ser capaços d'integrar els nous catalans que han arribat, arriben i arribaran als Països Catalans. La vaig trobar molt interessant, com en són d'importants els símbols per una comunitat i que si no els té els crea, els necessita.

Després ja vam anar cap a la casa de colònies Can Rabassa, a Vilanova del Vallès. Un dinar esplèndid, els macarrons sempre entren bé. Tenim uns grans cuiners a les JERC!

A la vesprada van venir a la casa els de la Plataforma pel Transport Públic, amb qui ens vam reunir ERC-Castellar fa uns mesos per parlar del tren, a exposar-nos dos projectes de mobilitat per cada un dels Vallès. El del Vallès Occidental era sobre el tramvia que es proposa que faci un recorregut des de Montcada i Reixac passant per Ripollet, Cerdanyola, Barberà, Badia, Sabadell i Terrassa. Una proposta molt interessant, sobretot per una zona tant plena de polígons. I pel Vallès Oriental ens van presentar el BusExprés pensat per la Vall del Tenes.

Més tard, havíem de veure el documental sobre el canvi climàtic "Una Veritat incòmode", però problemes de so ens ho van impedir.



Vam sopar un bon pa amb tomàquet i embotits i formatges i després a veure el partit del Barça. El Barça no va decebre i ens va oferir un bon espectacle. "no tienes que dezir nada mas!
Després vam fer una mica de festeta amb musiqueta i begudes, i apa, cap a dormir ben torts.

Un dia ben rodó.



L'endemà al matí, amb cara de cansats, ressaca i son, vam esmorzar tot fent l'última xerrada amb el diputat Uriel Bertran que ens va venir a parlar una mica sobre la crisi econòmica i com afectarà a Catalunya.

I tothom cap a casa a dinar i fi de l'Escola de Formació.

Un gran cap de setmana per aprendre noves coses i també per fer una mica de cohesió entre tots els jerquis vallesans.

Visca les JERC del Vallès!