Va de música: Ivette Nadal

Torna aquesta secció del meu blog que parla de música. Què millor que per aquests dies estivals en què fa una calor espatarrant i al dia següent fot un diluvi de ca l'ample? Ja us havia parlat de la veu d'aquesta noia de Granollers en un article passat. La seva veu és de les que enamora, i com ella em va escriure a la dedicatòria que em va signar al seu disc, la seva música et fa brillar els ulls. L'Ivette ha tret un nou disc, a l'esquena d'un elefant, i estic a punt de comprar-me'l, regal del meu sant per part de ma germana (era el 23 de març, però el disc encara no havia sortit). Molt recomanable, de veritat, i passegeu-vos pel seu web i podreu escoltar totes les cançons. En fi, aquí us deixo una de les cançons d'aquest fabulós disc, aquesta noia no decep mai, les seves lletres són pura poesia i la seva veu, encisadora. I de regal us poso la versió que ha fet dels Creedence - Have you ever seen the rain? Gaudiu-la.

Ivette Nadal - A cent o cent vint (enllaç)

A cent o cent vint

Avui m’he despertat quan el llit era buit
i amb mal de cap matinal
no recordo que vaig fer ahir.

He pujat dins el cotxe
i em deixo conduir,
desprès d’una nit d’impaciència,
paciència i molt de mar.

Qui s’ha llevat?
O qui se’n va a dormir?
Qui està ferit en el setè pis?

Dins el mirall
no hi ha flors que fan estiu
hi ha uns ulls que he fet meus,
que no ho són i que no ho seran mai.

Promeses i enganys
amb copes de nit,
abraçades que abrasen,
però sempre tot té un fi.

Qui s’ha llevat?
O qui se’n va a dormir?
Qui està ferit en el setè pis?

A cent
o a cent vint
Vincent Van Gogh
Charlot, Chaplin,
a cent.

Qui s’ha llevat?
O qui se’n va a dormir?
Qui està ferit en el setè pis?

Avui m’he despertat quan el llit era buit
i amb mal de cap matinal
no recordo que vaig fer ahir.

Qui s’ha llevat?
O qui se’n va a dormir?
Qui està ferit en el setè pis?

A cent
o a cent vint
Vincent Van Gogh
Charlot, Chaplin,
a cent.

Qui s’ha llevat?
O qui se’n va a dormir?
Qui està ferit en el setè pis?

Qui s’ha llevat?
O qui se’n va a dormir?
Qui està ferit en el setè pis?

A cent
O a cent vint
Vincent Van Gogh
Charlot, Chaplin,
a cent.

Qui s’ha llevat?
O qui se’n va a dormir?
Qui està ferit en el setè pis?

Ivette Nadal - Has vist la Pluja? (enllaç)

Has vist la Pluja?

Ja fa temps algú em va dir
Si hi ha calma vol dir que
ja no, no pot trigar a ploure avui
Quan s'acabi tot això
el sol tornarà brillar
i no, no ens deixarà a les fosques
Digue'm si no
has vist ploure mai de nit?
Digue'm si no
has vist ploure a mig matí
en dies assolellats?
Ja fa dies que aquest sol
esta fred i encara plou
ja no! no pot trigar a fer calor
sempre em sembla que és igual
el món gira, amunt i avall,
i no, ningú no ho atura
Digue'm si no
has vist ploure mai de nit?
Digue'm si no
si no has vist ploure a mig matí
en dies assolellats?
Si
Digue'm si no
has vist ploure mai de nit?
Digue'm si no
has vist ploure a mig matí
en dies assolellats?

Una mica de tot

Fa temps que no escric com el Déu d'en Duran i Lleida mana, suposo que es deu al període estival que ho alenteix tot. També és degut a fer massa coses que et treuen temps i ganes per fer-ne de més petites. En tot cas, he anat penjant els escrits que publicava als mitjans locals i el blog no ha estat del tot adormit. I l'enquesta segueix ben viva.
Podríem començar per la sentència no? Després de quatre anys esperant finalment el Tribunal Constitucional, per fi, ha dictat sentència. Com alguns fa temps que anem avisant, la retallada seria insultant. Jo vaig ser dels que va votar que NO a aquest estatut perquè la retallada que ja va patir al congrés espanyol va ser una presa de pèl (feta per CIU i PSOE, no ho oblidem mai). Però sóc demòcrata per davant de tot i el poble de Catalunya va acceptar aquest estatut i per tant, ho acato. Per això em sembla intolerable que el TC toqui ni una sola coma del que el poble ha votat. Qui ho relativitzi dient que són les regles no en té ni idea de democràcia. Cap tribunal, cap, està per sobre de la voluntat popular. Per això no acato la sentència i demano a tothom que no acatin res del que dicta la sentència de la vergonya.
Em va fer gràcia i tot, veure com algú com en Montilla digués el que deia. Això de posar al PSC-PSOE al govern té avantatges com aquestes, ja pot governar l'amic ZP, ja, que reben igual. Segur que molts socialistes han obert els ulls i se n'han adonat que pel sol fet de ser catalans rebem per totes bandes, sense excepció. Benvinguts aquest 30% de votants socialistes que votarien sí a la independència. En Montilla va fer unes declaracions que suposo que uns minuts després se'n deuria penedir. Va convocar a tothom a manifestar-se el dia 10 de juliol...però greu error, ho va fer convocant-los a una manifestació organitzada per Òmnium Cultural, entitat que per sort no controlen. OC feia un any que organitzava aquesta manifestació preveient la retallada. Amb la col·laboració d'entitats i partits... tots menys el PP, el PSC-PSOE i aquell grupuscle de no-nacionalistes. Doncs els senyors socialistes exigien un canvi en el lema de la manifestació, que era ideal, Som una Nació, Nosaltres Decidim. Decidir deu fer por... o el fet de ser una nació? qui ho sap. En fi, la manifestació va ser un èxit espectacular, d'aquells dies inoblidables a la teva vida i que passaran a la història. Des de Castellar vam organitzar dos autocars i els vam omplir de sobres. El millor de tot era escoltar independència constantment entre tota la gent. Es pot dir que el catalanisme ha fet el tomb de veritat, ha deixat enrere l'autonomisme i ja és majoritàriament independentista. No vaig sentir ningú cridar estatut ni federalisme, crec! Els independentistes vam aconseguir el nostre objectiu, convertir la manifestació en independentista. En podem estar orgullosos. No queda cap més via, la via del mig ha estat tallada de soca-rel. O ens constiutim en un estat català a Europa o ens dissolem en l'integrisme espanyol. Jo ja he triat, i tu?
Què ha passat després? doncs que la majoria de partits han fet el sord i no han entès res. Potser és tot massa precipitat per aquestes eleccions. En aquestes és molt provable que no s'apreciï aquesta pujada independentista perquè hi intervenen molts factors. Per exemple, l'independentisme puja i ERC baixa. Per què? Home, alguns errors deu tenir i això de pactar amb els socialistes en deu ser una causa major. És el preu que ha de pagar per haver contribuit a normalitzar l'independentisme i fer-lo transversal. L'independentisme ja no és només d'ERC, ara n'hi ha a les bases de tots els partits, en alguns més que altres. Continua sent, això sí, l'únic partit que es declara independentista al Parlament. Com deia, l'independentisme puja i CIU, també! Puja el partit de l'autonomisme ambiciós. Això sí que és una galleda d'aigua calenta eh? Motius? em temo que també senzills. Pel simple rebuig al tripartit. CIU és l'alternativa amb capacitat per poder accedir al govern i és el que més s'apropa a l'independentisme sense ser-ho. A part daixò estan apareixent tot de partits i plataformes netament independentistes que no en volen saber res d'ideologies i volen procalamar la independència sense més. També ha d'existir aquest independentisme, crec que és positiu. Que treguin representació ja és un altre tema. I també és un altre tema si no treuen majoria i han d'estar-se quatre anys al parlament. Què votaran? això és una incògnita. A mi m'agradaria saber què votarien en temes claus, per mi, com l'educació pública, el rebuig a la MAT, a l'abocador nuclear, l'impost de succecions i un llarg etcètera. No ho sabem, diuen que donaran llibertat de vot i ja em perdonareu, però actualment votem llistes de partits (que s'ha de canviar) i les votem a una, i per tant, jo voto sabent més o menys per on aniran els trets.
En fi, a les properes eleccions veurem com van les coses i potser ens endurem sorpreses. Però jo crec que tot ha estat massa precipitat i no es veurà reflectit, encara. Ho veig més clar a les properes eleccions, d'aquí 4 anys (a algú li sona la data?) on crec que finalment hi haurà el tomb que ens portarà a la llibertat. Jo ja començo a dir adéu, a no ser que se'm passi i no me n'adoni!
Adéu Espanya! Hola Europa!

Moral

Al passat ple del mes de juliol, Esquerra Republicana de Catalunya va presentar una moció per declarar Castellar del Vallès moralment exclosa de la constitució espanyola. Els motius són evidents. Aquesta moció va ser presentada per primer cop a l'Ajuntament de Port de la Selva, amb alcalde de CIU. Davant l'enèsim atac d'Espanya a Catalunya, la retallada de l'estatut votat en referèndum pels catalans, des d'aquella població van reaccionar presentant i aprovant per unanimitat una proposta de resolució, que volia mostrar que els catalans ens sentim exclosos d'aquesta Espanya uniforme, que no ha entès mai la diferència i només fa que rebutjar-la un cop rere l'altre.

Des del grup municipal d'Esquerra vam creure convenient presentar aquesta proposta a Castellar, sobretot veient l'ampli suport independentista de la manifestació del 10J, feta un mite ja dins la història dels catalans i que molts castellarencs no oblidarem mai, sobretot per la resposta molt positiva que va tenir a la nostra vila. És una cosa d'aquelles que et fa sentir orgullós del teu poble.

Vam procedir a presentar la moció i fins aquí tot bé. Ja sabíem la resposta del PSC-PSOE, a l'equip de govern, ells no són independentistes i la moció no cerca el consens. Hi ha com una mena d'obsessió amb la unitat que arriba a fer por. Perquè amb tanta unitat s'acaben aprovant coses que no diuen res per tal d'encabir-hi a tothom. És com l'obsessió que la manifestació l'encapçalés una senyera i no el lema, fins i tot el PP podria haver anat darrere de la bandera catalana sense problemes. Aquest és el drama del consens com a objectiu, tot queda descafeïnat per tal de no molestar a ningú (generalment els qui volen menys fan reduir les aspiracions dels qui volen més) i retallar l'ambició dels que volem fer camí i amb l'objectiu de ser lliures.

La resposta següent ens la donava CIU, que proposava un petit canvi en la proposta per tal de poder-hi votar a favor. Suposem que no s'esperaven que acceptaríem el canvi, perquè després ens van dir que només hi votarien a favor si tothom ho feia (?), sinó s'abstindrien. És a dir, el seu vot depenia del que feien els altres. Sincerament, hi ha coses que no les podem entendre.

Finalment la proposta es va rebutjar amb els vots a favor d'ERC, L'altraveu i el trànsfuga (?), l'abstenció de CIU i el vot contrari de l'equip de govern.

Finalment, l'equip de govern, d'urgència, en va presentar una que, com dèiem, era la de consens. Aquesta sí, res de paraules fermes, res d'objectius de veritat, només defensar l'estatutet i reclamar allò que ens han retallat. Ara volen recuperar per llei les competències retallades. Poden deixar d'enganyar la gent amb federalismes inassumibles i recuperar coses que Espanya ja ha retallat per sempre? En quin món viuen? Es va aprovar amb els vots favorables del PSC-PSOE i CIU (aquí no calia que tothom hi votés a favor) i l'abstenció de l'Altraveu i ERC. L'autonomisme té por, molta por, se li ha acabat la pastanaga.

Oriol Papell i Torres

Regidor ERC

* article publicat al setmanari cultural Forja i a l'Actual.

Moments de glòria

Dilluns 28 de juny. Xerrada interessant. Castellar Decideix, el convidat és en Salvador Cardús. Mentrestant a Madrid es reuneix el Tribunal Constitucional. Arribo, ple de gent. Arriba en Cardús. Ja hi ha sentència. Llengua vehicular, símbols i justícia, tot se'n va pels aires. M'escalfo, m'enrabio. Malparits, franquisme Truco a un magatzem de begudes conegut, seu central de la consulta del 13 de desembre passat.. Reservo cava i gots. Escolto la xerrada atentament, sovint el llegeixo als seus articles de l'Avui, alguns cops hi coincideixo, d'altres no. Avui la xerrada que fa m'agrada i hi estic prou d'acord. S'acaba. Pujo a l'escenari. Convido a la gent a anar als jardins de l'ajuntament a brindar amb cava. Per què? Perquè la via autonomista per fi està esgotada del tot. Catalunya no hi cap a la constitució, els catalans aspirem a molt més. El missatge d'Espanya és clar, dissolució o foteu el camp. Jardins de l'ajuntament, brindem amb cava, brindem per la independència. Som una bona colla, 80. Fotos, alegria, estelada. Cap a casa. Declaracions més o menys contundents, d'altres amb missatge clar cap a la independència. Òmnium convoca pel 10 de juliol. Som una nació. Nosaltres decidim. Qui no creu en el lema intenta desvirtuar-lo. Manca de democràcia. Defensa de l'estatut. Por a decidir. Trist paper dels que ho governen tot. Demanen unitat els que la trenquen, els mateixos d'abans. Acord de mínims. Senyera. El lema es manté malgrat ells. Setmana intensa. Trucades, missatges, missatges al contestador, masses. Autocars. 55 persones. 55 més. 110 patriotes. Omplim, alegria de la bona. Dissabte, 16:30. Els meus pares, la meva àvia. Estelades, pals, mans. Adéu espanya. Bye bye Spain. Barcelona. Col·lapse. Baixem del bus. Ombra al carrer València. Esperem. Pancarta. La nostra sentencia: independència. Passeig de Gràcia de gom a gom. Manifestació massiva. Històrica. 1977, autonomia. 2010, independència. Increïble. Gent, molta gent. Calor, molta calor. Organització desbordada. Estelades, moltes estelades. Gent de totes les edats. Àvies, pares, cotxets, nenes, adolescents. Transversal. Ningú crida per defensar l'estatut. Tothom crida per la independència. Increïble, gloriós, esperança. Independentisme transversal, majoritari. 1.500.000. Massiva. Capçalera desbordada. Polítics escridassats, sobretot un. No avancem, quiets. Dissolució de la capçalera. Televisió Espanyola, crits d'independència. Passeig de Gràcia amb Gran Via. Castell humà, enxaneta, senyera. Plaça Tetuan, plena a vessar. Segadors. Més televisions i més independència. L'estaca. Gent que marxa. Més gent que arriba. Marea humana. No s'atura, arriba més gent, i més, i més. Estelades gegants. Avis plorant, emoció. Gos amb estelada. Amics, abraçades mirades d'il·lusió. Tornem a casa. Cansat, content, esperançat. Moments de glòria. Independència.

Oriol Papell i Torres

*article publicat a la columna de la Res Pública del setmanari Forja

Resultats enquesta: Què et semblen les retallades socials del PSOE?

Ara que ja han passat uns dies de la retallada de sous dels treballadors públics i la congelació de les pensions dels nostres avis, penjo l'enquesta. Recordar que hi va haver una mica de vaga dels sectors públics amb seguiments desiguals. És un tema complicat perquè per un cantó hi ha gent que no té feina i és a l'atur o ja ni el cobra i li deu costar entendre que algú que ja té un sou i li rebaixin es queixi tant d'aquesta manera, però per altra banda és curiós que un partit dit socialista prengui aquestes mesures en comptes d'altres d'estalvi molt més eficients i que no perjudiquen el nivell adquisitiu de la ciutadania. Una de les mesures, per exemple, hauria estat no fer els FEIL (Fons Estatal d'Inversió Local), obres no urgents que donaven ocupació temporal, però com a mesures no urgents no calien a part que l'ocupació esdevenia temporal i un pegat que no ha servit per res (exceptuant alguna excepció). També recordar que justament la quantitat malbaratada en els FEIL, que són uns 15mil milions d'euros coincideix amb la quantitat que es vol estalviar amb les retallades socials. Una altra mesura seria suprimir els ministeris de cultura, educació i sanitat, competències TOTALMENT transferides a les comunitats autònomes i que actualment aquests ministeris només serveixen per engreixar l'equip funcionaral de l'estat. A mesura que es comunitats autònomes han anat agafant competències noves aquests ministeris, aparentment sense feina s'han anat engreixant inexplicablement. Una altra mesura seria la supressió de la monarquia o almenys tallar completament l'aixeta dels calers i que treballin d'una vegada. I per últim rebaixar el pressupost de defensa. Ja està bé de gastar tants diners en guerra, armes, artefactes, avions i un llarg etcètera.

Bé, us deixo amb l'enquesta de resultat previsible:

Necessàries, cal reduir el dèficit	1 (12%)
No hi ha més remei, pressions UE	1 (12%)
Malament en moments de crisi	1 (12%)
El PSOE ha perdut el nord	5 (62%)

Ja podeu votar a la següent enquesta: quin és el camí després de la sentència de mort de l'estatut?

A Ginebra hi manca la senyera

És divendres al migdia i l'avió surt de Barcelona en direcció a la Confederació Helvètica per fer un acte a favor de l'autodeterminació de Catalunya, a l'avió em trobo amb gent coneguda i vaig acompanyat del meu amic i cantautor Gerard Sesé. Aterrem a l'aeroport de Ginebra i agafem un tramvia cap al centre de la ciutat. Anem una mica perduts però acabem trobant l'hotel, on ens deriven a un altre hotel per problemes “elèctrics” a la nostra habitació. Anem a dinar i descobrim que els pardals suïssos són agressius, quan ens trobem envoltats per una quinzena d'ells que ens van robant les patates del plat. Passegem per la ciutat i creuem el Pont del Montblanc. Ens anem trobant catalans que porten la senyera visible per tal de ser reconeguts, Entre ells quatre àvies del Papiol a qui acabem anomenant les magnífiques per la seva hiperactivitat i simpatia. Ens acompanyen tota la tarda en la nostra visita turística. A la nit hi ha trobada dels catalans que ja som a Ginebra i fem un beure. Anem a dormir d'hora que demà al matí serà llarg. Ens llevem i anem a la Plaça de les Nacions, just davant de l'ONU amb l'entrada plena de màstils amb totes les banderes del món, bé, totes no. Mentre el meu amic assaja i fa els preparatius, amb una colla de Santpedor i Torelló anem a visitar la seu de les Nacions Unides. Quina quantitat de sales de reunions! I el sostre de Miquel Barceló és espectacular. Comença l'acte a la plaça que ja és plena a vessar de gent amb estelades i cartells de tota mena. Se succeeixen els parlaments de Toni Strubell, Anna Arqué, Carles Móra, Enric Canela, etc... i el meu amic és qui condueix l'acte. S'acaba tot plegat amb sardanes i gegants. Ha estat un gran matí. Al final de l'acte ens informen que el rei ha estat hospitalitzat i que l'aeroport del Prat està tancat pel núvol de cendres del volcà de nom impronunciable. Això últim ens preocupa, en teoria tornem l'endemà amb avió. Seguim fent la nostra i aquell vespre acabem tots (els que hi cabem) a la penya barcelonista de Ginebra, un soterrani minúscul on els amos faran l'agost. El barça acaba guanyant al Sevilla i l'eufòria es desferma. Amb el meu amic agafem a corre-cuita un tren cap a Lausanna on tenim hotel aquella nit. Diumenge al matí visitem la ciutat olímpica d'hivern (aquesta sí) i realment és molt bonica. A la tarda, ja a Ginebra, descobrim finalment que no tenim vol de tornada i l'aeroport és un caos de catalans que no podem tornar a casa. Alguns ens organitzem i acabem comprar bitllets de tren per l'endemà, un viatge de 12 hores amb transbords, però finalment som a casa. Després del viatge ens queden dues coses clares: 1) A Suïssa tot té l'aspecte d'antic, però si funciona per què canviar-ho? I 2) A l'ONU hi manca una bandera, la senyera. Crec sincerament que la hi veurem aviat.

Oriol Papell i Torres

* Article publicat a la columna de la Res Pública del setmanari cultural Forja

El Ple que tocava

En el passat Ple del mes de Maig, on si que hi va haver Ple, es va portar a aprovació el conveni de l'ajuntament amb el Departament de Salut de la Generalitat per tal d'ampliar el CAP eixamplant l'edifici actual cap al carrer Jaume I. Des d'Esquerra hi vam donar suport, tot i així vam fer constar que és una llàstima que l'edifici no suporti una segona planta que s'hauria d'haver previst i vam demanar que es torni a estudiar allò que s'havia proposat a la legislatura passada, descentralitzar el CAP tot fent-ne un altre al costat de Torre Balada, al Casc Antic, que facilitaria l'esponjament de l'existent i una millora del servei per les persones amb dificultats de mobilitat que viuen al centre.

També es va aprovar el Pla de Seguretat Viària, que ja vam explicar en un article anterior, bàsicament fa un estudi dels accidents amb víctimes (són baixos) que hi ha al casc urbà, fa una prediccó/objectiu a uns anys vista i proposa una sèrie de mesures per reduir-ne el nombre, mesures que ja fa un temps que es fan i per tant anem pel bon camí.

Per unanimitat es va donar suport a l'entrega de la Medalla de la Vila a l'Esbart Teatral, entitat centenària que forma part de l'ADN de Castellar, que també aspirava al guardó de la Creu de Sant Jordi, que enguany no ha rebut, però que l'any que ve es tronarà a presentar candidatura. Des d'aquí volem felicitar l'Esbart per la tasca que han fet, que fan i que segur que continuaran fent amb les ganes i il·lusió de sempre. Us la mereixeu.

Des d'Esquerra vam presentar una proposta de resolució per tal que totes les begudes que es comprin a l'ajuntament estiguin etiquetades, a partir d'ara, en català. Una mesura per fomentar l'ús del català en l'etiquetatge, massa menyspreat per algunes marques comercials. Una proposta que continua augmentant la normalització de la llengua a la que tots aspirem. Va ser aprovada per unanimitat.

Finalment es va discutir una proposta de l'Altraveu que demanava a l'equip de govern que complís el ROM pel que fa a la suspensió del Ple del passat mes d'abril. Des d'Esquerra vam comentar que si es volia suspendre el Ple era tan senzill com convocar la junta de portaveus i consultar-ho i no pas suspendre'l unilateralment. El grup socialista sovint oblida que el Ple és un òrgan on hi som tots representats i no pas propietat de l'equip de govern. Aquestes coses només fan que augmentar la desconfiança vers l'equip de govern, i això a en Giménez a un any vista de les eleccions municipals, potser no és el que més li convé.

Oriol Papell i Torres

Regidor ERC

* Article enviat als mitjans de comunicació castellarencs.

Ara m'hi fixo molt més

Després de l'última sessió de la Taula de Mobilitat, on ens van presentar el Pla Local de Seguretat Viària, que es porta al proper Ple de dimarts que ve, m'he adonat d'una cosa. Abans potser no m'hi fixava tant o ho desconeixia, però ara constantment, quan condueixo o camino per Castellar, veig a cada cantonada o tram de carrer coses a millorar per tal d'anar en la direcció de les propostes que fa el Pla. Sobretot m'he adonat d'una de les claus de les propostes, que són les cruïlles. Una cosa tan senzilla com allargar la vorera el tros de pas de vianants que queda just abans o just després d'un cotxe aparcat, és a dir, tros del pas de vianants que podria ser perfectament vorera i d'aquesta manera escurçar el tram de carrer que ha de travessar el fràgil vianant. Visualment sembla com si la vorera tingués una llengua. Coses evidents com no posar contenidors just abans d'un pas de vianants per millorar la visibilitat n'està ple. Propostes com, en aquest espai, fer-hi aparcament de motos o de bicicletes milloren molt la visibilitat.

Com ja ens van dir i hi estic d'acord, fer totes aquestes actuacions urbanístiques no és barat i per això s'opta per fer pilones d'aquelles de plàstic per delimitar la zona on aniria el tros de vorera, que es farà més endavant de mica en mica. Aquestes petites actuacions, encara que simples i senzilles, poden ajudar molt a la reducció d'accidents lleus on qui sempre hi surt perdent és el vianant. A veure si mica en mica, com ja s'està fent, anem avançant en aquesta direcció, que crec que és la bona i em va semblar que tots compartíem a la Taula de Mobilitat.

Gràcies B de Blog

Fa dies que no parlo del B de Blog, el programa de ràdio Castellar que es fa els dimarts a 2/4 de 9 del vespre, programa on analitzen els diferents blogs de la blogoesfera castellarenca. Fa uns dies ja vaig demanar disculpes pel petit període sense escriure, en part ho vaig fer després de saber que m'havien donat una B vermella! Inadmisible! (ho veieu com us segueixo?). Així que hi he tornat i pel que he vist ha estat recompensat. Després de la B vermella em van donar una triple B pel retorn a l'escriptura i la setmana passada vaig rebre una B verda per les 4 entrades setmanals que vaig fer. Gràcies B de blog! Us animo a tots els castellarencs a seguir aquest programa, fan primer un repàs una mica bèstia a tots els blogs que poden (per això és bèstia, hi ha molta informació i entrades a resumir), després una entrevista a un blocaire i finalment els guardons de la setmana.

La tomba política d'Hereu

Finalment la setmana llarga per votar a la consulta de la Diagonal es va acabar i com alguns prevèiem va ser un absolut fracàs. I no parlo de participació només, que una setmana dóna per molt. Parlo de la tupinada que va sortir pel forat de la culata. Van intentar amagar l'opció C per mar, terra i aire, les fotos que posaven eren majoritàriament les de l'opció A (la preferida pel PSC-PSOE de Barcelona), la foto de l'opció C era grisa, lletja intentant desmotivar el votant de la C. Els control per votar era ben pocs, algú va demostrar amb un vídeo senzill que era ben fàcil burlar la seguretat i suplantar identitats (com li va passar a l'espanyolista l'Alberto Fernández Díaz, amb "escreig"). Es va descobrir que seus del PSC-PSOE i de sindicats afins tenien punts de votació. L'alcalde va mentir dient al matí que havia votat i resulta que no havia pogut per un dels milers d'errors que hi va haver, el vídeo de la Vanguardia demostrant amb un lector de llavis que l'alcalde mentia no té preu. Guanyadora absoluta, l'abstenció. Guanyadora i torpede a la línia de flotació dels socialistes barcelonins, l'opció C que guanya per gairebé un 80%. L'opció socialista, la A (Bulevard) va treure un ridícul 11%.

Primeres conseqüències, cessament del primer tinent d'alcalde, Carles Martí i mà dreta de l'alcalde, que ha estat més aviat un cap de turc. Properes conseqüències, la pèrdua, per fi, de Barcelona per part dels socialistes. Encara recordo les seves veus demanant un canvi a la Generalitat (i a Castellar) per higiene democràtica. Hi estic d'acord. El problema és que no els he sentit mai dir-ho pel que fa a Barcelona i la resta de municipis de l'àrea metropolitana (Diputació...) on la llei electoral imperant és la del sofà (llei del sofà: municipis de majoria socialista on si es presentés un sofà de cap de llista del PSC-PSOE el sofà esdevindria alcalde sense cap mena de dubte)
Tot plegat una presa de pèl que ha estat un insult als ciutadans i un dispendi de diners vergonyós. No veig tots aquells socialistes (sí, tu també) que després de cada convocatòria de les consultes per la independència les menyspreen, les insulten i se'n foten per la "baixa participació". Consultes on ja ha votat mig milió de catalans, participat 60mil voluntaris i amb pocs recursos econòmics i pocs mitjans. Això és admirable, cap cosa mou tanta gent actualment a Catalunya. Farien bé d'estar atents els unionistes perquè això no va de broma i és imparable. Quan una cosa desperta il·lusió no hi ha res/ningú que/qui l'aturi.
El 10 d'abril de l'any que ve se celebrarà a Barcelona la consulta per la independència corresponent. Malgrat els entrebancs que rebrem de part precisament dels suporters de la consulta Hereu (a Castellar no oblidem l'alcalde fent trucades per prohibir i posant pals a les rodes de sotamà), es farà, amb garanties de rigor i transparència i llibertat de vot total. I ha de ser i serà un èxit democràtic. Que n'aprenguin.


Aprofito per penjar l'enquesta que vaig fer al blog sobre el tema, on clarament guanyava l'opció C, que va arrasar entre els votants: Què votaries a la consulta de la Diagonal?

A: Bulevard	2 (14%)
B: Rambla	2 (14%)
C: tal com està (reforma futura)	8 (57%)
Blanc	1 (7%)
Abstenció	1 (7%)