diumenge, 8 de febrer del 2009

És el poder, estúpid!

LES COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT I LA CRISI
Alfons López Tena / Notari. President del Cercle d'Estudis Sobiranistes. /alfons.lopez@cercleestudissobiranistes.cat

En els eleccions presidencials americanes de 1992 Bill Clinton li etzibà al llavors president Bush, que comptava amb els triomfs de l'esfondrament del bloc soviètic i la victòria a la guerra del Golf, "És l'economia, estúpid!". Va centrar la campanya en les mesures per combatre la recessió, guanyà, les va posar en pràctica, i tinguérem 8 anys de progrés econòmic i democràtic americà i mundial. Clinton ho va fer perquè presidia un Estat, amb el poder, les competències, i els diners per executar les seves decisions. Espanya té Estat propi, "expresión formalizada de un ordenamiento constituido por voluntad soberana de la Nación española, única e indivisible" , però Catalunya no en té, es limita a la Generalitat, "un sujeto creado, en el marco de la Constitución, por los poderes constituidos. Este sujeto no es titular de un poder soberano, exclusivo de la Nación constituida en Estado" (sentència passada del Tribunal Constitucional), amb competències subordinades: "la competencia estatutaria sólo podrá desplegarse, ejercerse o tener eficacia real en la medida que respete o no sobrepase las limitaciones establecidas o que vengan a establecerse por la legislación del Estado" (sentència futura del Tribunal Constitucional).

PERQUÈ CATALUNYA NO TÉ ESTAT PROPI, no pot decidir ni executar res sobre aeroports i ports, ni sobre connexions ferroviàries ni d'autopistes amb la xarxa europea, ni sobre subministrament hídric, elèctric i energètic, ni endeutar-se sense permís del govern espanyol, ni estendre ni ampliar les pensions i els subsidis d'atur, ni becar els estudiants, ni fer política fiscal de suport a les empreses i als treballadors. Tampoc té res a decidir ni executar sobre la solvència i liquiditat del sistema financer, ni sobre els crèdits, les hipoteques, i l'endeutament de famílies i empreses, ni sobre l'acollida i integració dels immigrants, ni les mesures de suport a les persones desvalgudes. Algunes d'aquestes competències li corresponen a la Generalitat segons la lletra morta dels Estatuts de 1979 i de 2006; enguany celebrem el 30è i 3r aniversari del seu respectiu incompliment pels governs espanyols del PSOE i del PP.

PERQUÈ CATALUNYA NO TÉ ESTAT PROPI, cada any Espanya s'emporta més de 20.000 milions d'euros dels nostres diners, més de 3.000 euros per persona i any, la diferència entre els impostos que paguem i la despesa pública que en rebem. Si l'Estat dels espanyols no s'endugués els nostres diners, cada família de quatre membre rebria més de 12.000 euros cada any, el pressupost de la Generalitat creixeria un 54%, el pressupost dels Ajuntaments catalans es multiplicaria per tres, podríem duplicar la despesa en sanitat, quadruplicar la despesa en ensenyament, multiplicar per setze la despesa en infraestructures i obres públiques. Podríem tornar a cadascú dels tres milions de catalans perceptors no 400 euros com el govern espanyol, sinó 6.300 euros per persona, i dedicar a obres municipals setze vegades més del que assigna ara Zapatero. Podríem injectar a les empreses en crèdits i avals 35 vegades més que ara, i més que duplicar les pensions i els subsidis d'atur. Podríem suprimir els impostos de successions, de transmissions patrimonials i de patrimoni, abaixar un terç l'impost sobre la renda i un 35% l'IVA, i encara ens sobraria per construir un aeroport com el de Barajas cada any. Podríem decidir votant què n'han de fer els nostres representants per combatre la crisi, podríem dur a la pràctica les nostres decisions, i assumir les nostres pròpies responsabilitats.

NOMÉS QUE EL GOVERN ESPANYOL COMPLÍS la llei i les sentències del seu Tribunal Constitucional faria arribar als estudiants catalans tres vegades més en beques que el que reben ara, i multiplicaria per onze les ajudes a les ONG catalanes el simple fet que el govern espanyol no es quedés per a les ONG espanyoles el 91% dels diners que els incauts catalans els assignen en l'impost de la renda. Sense Estat propi, i amb l'Estat dels espanyols a la contra, l'únic poder real dels catalans és que els nostres electes condicionin el govern espanyol, que, per ser-ho d'un Estat, sí que pot decidir i executar. La crisi despulla encara més la irrellevància de les nostres institucions i representants, que parlaran i proposaran sense decidir ni executar res, perquè no tenen res a decidir ni estris per dur a la pràctica les decisions. Diran, inclús alguns es creuran de bona fe, que s'ocupen dels problemes de la gent, però només en parlaran, perquè és l'únic que poden fer, a més d'intentar convèncer els governants espanyols, amb l'èxit acreditat que no cal recordar: crueltat, la justa. Segons Rajoy, "la Generalidad está para hacer carreteras y poca cosa más". No és un objectiu, descriu la realitat. Només el PSC té ara la força numèrica per condicionar el govern espanyol del PSOE, però cal recordar que en 32 anys cap diputat ni senador del PSC ha votat diferent dels del PSOE. Mai. "El PSC somos nosotros", diu Zapatero.

EL PRESIDENT NÚMERO 42 D'AMÈRICA, Bill Clinton, va poder dir "És l'economia, estúpid!" perquè hi va haver un president número 1, George Washington, que va aconseguir la independència i l'Estat propi, el poder de decidir i executar. Sense el poder, tot és il·lusió.




*article de n'Alfons López Tena a l'Avui. Recomano llegir la part final del penúltim paràgraf.



dimecres, 4 de febrer del 2009

Lliçons des de Ripoll

Són moltes les poblacions del Principat que tenen projectades una o més ARE (Àries Residencials estratègiques) i les posicions dels respectius governs locals són ben diferents en cada cas. A Castellar, per exemple, el govern municipal del PSC-PSOE hi va entrar de seguida sense saber-ne gran cosa, per no quedar-ne fora ens van dir. I amb l’ajut del trànsfuga (cal recordar que l’oposició no hi està d’acord i ERC ha presentat un paquet d'al·legacions que explicarem en propers articles) ho han anat portant endavant. Hi ha d’altres poblacions com Manlleu que s’hi han oposat i feina estan tenint per rebutjar-ho, els de dalt van a la seva passant-se per l’arc de triomf l’autonomia local. Hi ha ajuntaments socialistes, com el nostre, que no han volgut saber l’opinió dels ciutadans i d’altres que ho han preguntat sense embuts, com el cas de Sant Celoni i el de Ripoll.

Us parlaré de Ripoll, governat per ERC (batllia) i PSC-PSOE. Ambdós estan a favor de les ARE i CIU que és a l’oposició, també. En contra hi ha el Grup en Defensa del Ter i una associació de veïns. L’ajuntament va fer una consulta popular aquest cap de setmana passat. Prèviament hi va haver una presentació de les diferents opcions i posicions, amb força assistència dels ciutadans de Ripoll. S’havia establert un mínim de vots perquè la consulta fos vinculant (no és una consulta autoritzada per Madrid, era massa complicat i han fet una consulta no vinculant, però l’equip de govern l’assumirà com a vinculant si arriba a uns mínims de participació).

El sí volia dir aplicar les ARE acompanyat d’un plec d’alegacions en què una de les coses que es demana és que siguin menys els pisos a construir, i el no volia dir deixar les coses com preveu el POUM, és a dir, els privats poden construir quan vulguin i als seu ritme i es demana un 15% d’aprofitament mig per realitzar el màxim d’equipament públic al sector.

Tant hauria costat fer una cosa similar al nostre poble? L’equip de govern i el regidor de presidència tant que s’omplen la boca amb la consulta passada sobre l’edifici pantalla, on es decidien els metres quadrats de la terrassa!! Una cosa com aquest creixement de població sense garanties d’equipaments educatius suficients per la nova demanada, per exemple, creiem que mereix que es consulti al poble.

Ah per cert, tot i que els tres partits esementats hi estaven a favor va guanyar el no per àmplia majoria i superant amb escreix el mínim percentatge de vots per ser vinculant. A veure si el nostre govern pren exemple del de Ripoll i ens uneix alguna cosa més que el topònim.


Oriol Papell

Regidor grup muncipal d’ERC

dissabte, 24 de gener del 2009

Deu mil a Brussel·les per l'Autodeterminació

El dret a decidir és un dret democràtic i cívic que cal que totes les institucions sorgides de la voluntat popular pregonin i defensin. Exercir aquest dret és la manera que avui disposem els catalans per encarar el nostre futur amb garanties de progrés i cohesió social.



En els darrers mesos ha anat consolidant-se una iniciativa sorgida de la societat civil: Deu mil a Brussel·les per l'Autodeterminació de la nació catalana (Deumil.cat); l'objectiu de la qual és que milers de catalans i catalanes es manifestin el proper 7 de març pels carrers de Brussel·les -capital de les institucions europees- sota el crit de "Volem l'Estat propi!" en defensa i reclamant l'autodeterminació del nostre poble.



Aquesta iniciativa pretén aconseguir que l'autodeterminació del nostre poble figuri en l'agenda internacional, especialment l’europea, i que els partits polítics nacionals es declarin compromesos amb aquest dret i a treballar per a garantir-ne l’exercici.



La marxa a Brussel·les és de caràcter transversal i està totalment oberta al ciutadà individual, com també a les associacions que conformen la nostra societat civil, especialment les plataformes que en els darrers temps han estat protagonistes de les mobilitzacions més grans en resposta a les agressions contra les nostres llibertats i que reclamen el dret a decidir. També es dirigeix als sectors professionals i agents socials, empresarials i sindicals que entenen que la defensa dels seus sectors i interessos va íntimament lligada a una major capacitat del país per decidir les pròpies polítiques. I, sobretot, va dirigida al ciutadà català que, cansat que no se l’escolti, vol manifestar amb la seva pròpia veu a Europa, i al món, la nostra voluntat de ser una nació lliure.



Ha de quedar clar que Deumil.cat no està sotmès a cap sigla política específica i vol treballar obertament, mantenint l'autonomia de les persones, organitzacions i plataformes que persegueixin el mateix objectiu: l'autodeterminació de la nació catalana.



Ha arribat el moment que els catalans i catalanes decidim el nostre futur. És el moment d'apostar amb decisió per esdevenir una nació sobirana plenament reconeguda en el context internacional i poder desplegar totes les nostres capacitats col·lectives.



Ens veiem a Brussel·les el proper 7 de Març!


Més informació a http://www.10mil.cat/





Oriol Papell i Torres

Regidor grup municipal ERC-Castellar

dilluns, 5 de gener del 2009

Atonyineu un tronc?

Tinc un amic saragossà que fa cosa d'un mes que s'ha instal·lat a Barcelona i ara ens podem veure més que abans, evidentment. I de pas aprèn català conversant amb mi. S'ha de reconèixer que hi té traça, amb un mes ja diu moltes frases senceres i l'entén perfectament, li dono 3 mesos perquè tingui una bona fluïdesa.

El cas és que un dia mentre xerràvem del fred, ja que s'apropa l'època, va sortir el tema del Nadal. Ell m'explicava que des de ben petit els regals forts els tenia pel Pare Noel (Nadal) i per reis poca cosa. Li vaig comentar que a casa meva ho fèiem al revés, els forts per reis i per nadal cagava el Tió. Aquí és quan es va sobtar que jo no fes Pare Noel i em va preguntar què era allò del tió.

Encara recordo els ulls que feia quan li explicava que posem un tronc amb ulls i boca, sovint amb barretina i tapat amb una manta a un racó del menjador. I el més fort de tot, l'alimentem! I encara més fort, s'ho fot tot. I encara va quedar més astorat quan li vaig dir que li fumíem cops de bastó tot cantant una cançó i al final "caga" regals petits.

I amb ulls ben esbatanats em preguntà: atonyineu un tronc???

En veure que jo no feia broma deixà anar: - no és una mica irreal? Se m'escapà una rialla i li respongué: - m'estàs dient que un home gran, de barba blanca, panxacontent, vestit de vermell, dalt d'un trineu que vola, conduit per rens i el primer amb una bombeta al nas, vermella, que es passeja pel cel la nit de nadal i entra per les xemeneies (actualment amb escales horroroses als balcons de les cases, com si fossin lladres) per deixar regals, no és irreal?

La seva cara va canviar, i després de pensar-s'ho em va reconèixer que ambdues eren igual d'irreals i per tant igual de vàlides. El fet de ser irreal no és el més important de cagar el Tió, és el fet de la màgia que comporta i tot el que simbolitza. Que un tros de tronc amb cara i ulls convisqui amb nosaltres uns dies a la part més activa d'una casa, com ho és el menjador, tinguem cura d'ell alimentant-lo i resguardant-lo del fred amb una manta és el que li dóna un caràcter mític.

I de fet els seus orígens en són de mítics, o millor dit, pagans. Ja sabem que el cristianisme es va aprofitar de molts rituals pagans per adaptar-los a la fe catòlica per imposar-se amb més facilitat. El "ritual" del tió (també anomenat Tió de nadal, tronc, tronca, rabassa...) anava dirigit a propiciar l'abundància i la cohesió familiar al mig de l'hivern. Un tió és un tros de soca robusta que hom crema a terra. Quan cremava feia claror i allunyava els elements estranys. I el fet de fer-lo "cagar" està relacionat amb el do de la fertilitat, justament pels volts del solstici d'hivern, per recordar a la natura que segueixi produint aliment.

El Tió, en certa manera, ens recorda els nostres orígens més propers a la natura. I això el fa màgic.

Oriol Papell i Torres


*Article publicat a la columna de la Rés Pública, del setmanari Forja.

diumenge, 21 de desembre del 2008

Formació+diversió= Escola de Formació

El cap de setmana passat, 13 i 14 de Desembre, les JERC-Vallès vam organitzar l'Escola Regional de Formació del Vallès.

A les 10 del matí començava tot plegat a Vallromanes, un poble on mai no havia estat i que té el seu encant. On per cert, ERC és la primera força amb 6 regidors, però CIU amb 3 i un altre partit d'especuladors (això m'han dit) amb 3 més, fan la pinça i governen (molt coherents els convergents que defensen que governi la llista més votada). Espero que a les properes en David Ricart aconsegueixi els 60 vots que li van mancar per la majoria absoluta.

Anem al gra, la primera xerrada era sobre polítiques de joventut i ens la va fer el mateix David Ricart, explicant-nos què fa la Secretaria General de Joventut. S'està fent moltíssima feina.



La segona era una taula rodona sobre Plans Locals de Joventut. Aquesta la vaig presentar jo mateix, explicant l'experiència de què pot fer un regidor des de l'oposició, després va xerrar un regidor de joventut de Cardedeu fent-nos adonar que si es vol i es cerquen solucions imaginatives els joves participen encantats. I finalment va parlar un tècnic de joventut, que com diu el nom, ens va parlar de coses més tècniques i de la feina que s'ha fet a Sant Feliu de Guíxols.

Tot seguit va començar la xerrada sobre immigració i identitat, molt important per ser capaços d'integrar els nous catalans que han arribat, arriben i arribaran als Països Catalans. La vaig trobar molt interessant, com en són d'importants els símbols per una comunitat i que si no els té els crea, els necessita.

Després ja vam anar cap a la casa de colònies Can Rabassa, a Vilanova del Vallès. Un dinar esplèndid, els macarrons sempre entren bé. Tenim uns grans cuiners a les JERC!

A la vesprada van venir a la casa els de la Plataforma pel Transport Públic, amb qui ens vam reunir ERC-Castellar fa uns mesos per parlar del tren, a exposar-nos dos projectes de mobilitat per cada un dels Vallès. El del Vallès Occidental era sobre el tramvia que es proposa que faci un recorregut des de Montcada i Reixac passant per Ripollet, Cerdanyola, Barberà, Badia, Sabadell i Terrassa. Una proposta molt interessant, sobretot per una zona tant plena de polígons. I pel Vallès Oriental ens van presentar el BusExprés pensat per la Vall del Tenes.

Més tard, havíem de veure el documental sobre el canvi climàtic "Una Veritat incòmode", però problemes de so ens ho van impedir.



Vam sopar un bon pa amb tomàquet i embotits i formatges i després a veure el partit del Barça. El Barça no va decebre i ens va oferir un bon espectacle. "no tienes que dezir nada mas!
Després vam fer una mica de festeta amb musiqueta i begudes, i apa, cap a dormir ben torts.

Un dia ben rodó.



L'endemà al matí, amb cara de cansats, ressaca i son, vam esmorzar tot fent l'última xerrada amb el diputat Uriel Bertran que ens va venir a parlar una mica sobre la crisi econòmica i com afectarà a Catalunya.

I tothom cap a casa a dinar i fi de l'Escola de Formació.

Un gran cap de setmana per aprendre noves coses i també per fer una mica de cohesió entre tots els jerquis vallesans.

Visca les JERC del Vallès!

dijous, 18 de desembre del 2008

Zapatero diu: Jo sóc el PSC

Aquí teniu una prova més que el PSC no existeix, bé, sí, és la marca del PSOE a Catalunya, com Alcampo és la marca d'Auchan a l'Estat Espanyol. Simple màrqueting. I no ho dic jo, ho diu l'amo dels socialistes. Aquí ho teniu:

Zapatero: “Jo sóc el PSC”

Al president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, no li treuen el son les amenaces del PSC sobre un canvi de relacions amb els socialistes espanyols en cas que no s’arribi a un acord de finançament abans del 31 de desembre. “Jo sóc el PSC”, ha ironitzat avui Zapatero en una conversa amb periodistes durant la tradicional copa de Nadal. A tall d’exemple, ha recordat que el portaveu del PSC, Miquel Iceta, és membre de l’executiva del PSOE. Pel president espanyol, els socialistes catalans escenifiquen tensions pel sol fet que comparteixen govern amb ICV i ERC.

Zapatero ha assegurat que no hi ha mala maror pel compliment dels terminis, perquè arribi o no l’acord sobre finançament abans de l’1 de gener tindrà vigència des d’aquesta data. També ha restat importància a la repercussió de les negociacions sobre la ciutadania: pel president espanyol, és un debat més polític i periodístic que ciutadà, fins i tot a Catalunya. Sobre les acusacions del portaveu d’ERC, Joan Ridao, de no respectar l’Estatut –formulades aquest dimecres durant la sessió de control al Congrés– Zapatero tampoc li ha donat importància. Fa set mesos, ha recordat el socialista, ERC va baixar a les eleccions generals i el PSOE va pujar: d'aquí es dedueix que la població no comparteix les impressons de Ridao.

Montilla: “la negociació no està perduda, ni tancada ni trencada”
Entretant, el president José Montilla ha resolt com ha pogut la sessió de control al Parlament, marcada per la negociació del finançament i la decisió del PSC de donar suport als pressupostos de l'Estat per al 2009. “La negociació no està perduda, ni tancada ni trencada” ha defensat Montilla, tot i advertint el president espanyol que no té “paciència infinita” ni “tot el temps del món”. Davant les acusacions de CiU de no defensar amb prou contundència els interessos catalans, Montilla ha replicat Artur Mas que “votant el veto als pressupostos no s'aconseguiria el finançament que Catalunya no necessita”. Si fos així, ha assegurat, “segurament el resultat a la votació del Congrés seria un altre”, però no ho és. “I vostè ho sap”, ha etzibat Mas, tot i acusant CiU de mantenir “una tàctica una mica confusa" al respecte.

[eldebat.cat]

divendres, 12 de desembre del 2008

Els aparcaments "nous"


Fa dies que volia parlar dels nous aparcaments. Ja ho vam veure a bombo i platerets, fa unes setmanes, a l'Actual, 500 "noves" places d'aparcament.

L'equip de govern de Castellar (PSOE+Trànsfuga) ha eliminat els aparcaments "normals" d'alguns carrers i n'han creat uns en diagonal, per aparcar-hi has d'entrar-hi de cul. (Suposem que una recomanació més de la Diputació)

Avantatges:

1- Es redueix la velocitat, per l'estretor de la calçada, menys perill.

2- Se surt de cara, més visibilitat, menys perill també.

3- Opció barata, bàsicament pintura, ja que no hi ha diners per culpa del maleït anterior equip de govern (per fer un nou logo, quan només té dos anys de vida l'anterior, es veu que si que n'hi ha)

Fins aquí bé.

Problemes:

1- Hi ha carrers on no veig la millora per enlloc, per exemple algun tram del carrer Barcelona (avui m'he adonat que n'han eliminats uns i han tornat als anteriors, veig que va funcionar) on s'ha perdut aparcaments, ja que es podia aparcar a banda i banda. Ho he contat.

2- han fet les línies tant llargues (si hi aparca una furgoneta li segueix sobrant un metre) que hi ha calçades que són molt estretes per un camió petit, per exemple. O el mateix camió de les escombraries, passa justíssim.

3- Han eliminat la possibilitat de fer-hi un carril bici en un futur (on és el pla director de la bici??), abans hi havia bona amplada, ja que alguns com el carrer Jaume I eren artèries principals.

4- Hi ha carrers on és una cursa d'obstacles, primer la calçada és a la dreta després a l'esquerra i viceversa.

5- No es creen 500 noves places, són moltes menys, s'han de restar a les existents abans les que ha augmentat amb el nou sistema diagonal.

6- Potser fer una comissió a la Taula de Mobilitat i estudiar-ho amb calma, hauria estat bé no? Ja que ara som tan participatius...

En fi, el PSOE de Castellar que com sempre tira pel dret, aquest és el seu consens, jo proposo i tu dius si Bwana. Recordem que no tenen majoria absoluta, bé, si contem el trànsfuga, sí, la tenen tota.

diumenge, 7 de desembre del 2008

El PSOE de Castellar no publica cap escrit a la Forja


Algú més se n'ha adonat?

Ja fa un temps, des de l'aparició de l'Actual (sí, aquella publicació setmanal amb una mitjana de 4 fotos del batlle Giménez), que el PSOE castellarenc no envia cap escrit a la Forja.
Resulta curiós perquè abans sempre n'enviaven un cada setmana, com la resta de formacions polítiques. Però es veu que ara ja no deu caldre. Total, ja tenen l'Actual, perquè fer servir la Forja?

Una publicació amb la història que té la Forja al darrere, que ens pot agradar més o menys, i malgrat alguns canvis fets últimament, encara té molt camp per córrer, potser no es mereix el menyspreu socialista. Perquè el que fan és menyspreu absolut. Amb l'arribada de l'Actual, els preus dels anuncis rebentant el mercat, sense un estudi previ d'un Consell de Comunicació (evidentment inexistent, malgrat els socialistes el demanessin fins a la sacietat) que determinés què necessitava Castellar, ja va ser un menyspreu molt gran per la Forja, l'Esportiu i el 7 dies.

Aquesta és la manera de fer socialista.

divendres, 5 de desembre del 2008

Debat interessant sobre el tren

Avui he assitit al debat-xerrada que ha organitzat l'Altraveu sobre el tema de l'arribada del tren. Em va fer gràcia quan vaig rebre la convocatòria perquè just havia fet l'article sobre les estacions del tren.

M'ha agradat l'acte, perquè hem sentit com va anar tot a Sabadell, gràcies a l'esforç de Sabadell Cruïlla, i la seva perseverança en què el tren arribés a Castellar. No ens imaginem com els ho hem d'agrair, segur que el seu granet de sorra ha estat importantíssim.

També ha estat bé que sentíssim l'opinió d'en Giménez, el batlle, que confirma allò que em va dir un dia dinant: ell vol l'estació a l'skatepark, amb aparcament i que la gent hi vagi amb autobús. La part bona és que s'ha quedat sol.També ha estat bé perquè la majoria d'opinions, per no dir totes, apostaven per qualsevol de les altres dues possibles estacions urbanes (Espai Tolrà i Plaça Catalunya) abans que l'esmentada pel nostre batlle. També li han dit que sigui més valent i no posi tantes limitacions al debat, com si anéssim amb por. Perquè és el que ha semblat la seva intervenció, que siguem realistes, que no demanem massa i sobretot, que limitem bé el debat, no fos cas que volguem més del que ens toca!

Jo també he intervingut i he dit el que defenso al meu article.

Crec que ha quedat clar que la majoria vol dues estacions, que no afecti gaire a la vida diària dels ciutadans (obres a la carretera B-124) i que siguem valents, aquesta oportunitat no la podem perdre.

La majoria també ha entès que l'estació urbana ha de ser per anar-hi a peu, res de cotxes i aparcaments, i que l'skatepark, dóna la sensació que és lluny i a l'extrem del poble. La Plaça Catalunya i l'espai Tolrà són més centrals.

També ha quedat clar que l'estació dels polígons és bàsica i allà si que hi ha d'haver un aparcament per a cotxes, el lloc ho permet i la comunicació és bona (carretera a prop).

Un debat molt interessant i espero que se'n facin més i que el proper cop el nostre batlle es mostri més valent i no tan encotillat.

No oblidem que la situació nostra és diferent de la que va tenir Sabadell, allà el projecte ja estava fet i es va haver de canviar amb tot dat i beneït i la paret del PSOE d'en Bustos amb majoria absoluta. Al perdre la majoria absoluta de cop es van mostrar oberts i tot va donar un tomb molt positiu.

Aquí encara no hi ha ni projecte, així que tenim més possibilitats d'incidir-hi i fer sentir la nostra veu. No podem limitar-nos a res, ja ens posaran els límits els tècnics, no patim.

Per aconseguir el que volem hem de demanar-ho tot, sense topalls.

Ens veiem a la propera xerrada.