Pluja

Avui plou, prou que plou. Feia dies que no plovia com déu mana. De fet feia uns dies massa càlids per ser mitjans octubre. Però de cop el fred ha arribat i avui pluja. Porta tot el matí plovent, no amb molta intensitat, però va fent. És la millor pluja, la que va caient a ritme constant sense fer destrosses no com aquelles diluviades de mitja hora a tot drap, que omplen els carrers de cop, que provoquen alguna petita inundació, goteres... i com a part positiva netegen els rius. Però la bona és la d'avui, va fent, mullant la terra, que es va xopant i omplint els aqüífers. L'aigua va baixant per les taulades i canonades vàries. Les fulles dels arbres frenen la caiguda de les gotes i protegeixen el sotabosc que rep gotes amb menys energia potencial. És una de les moltes funcions dels arbres, frenar les gotes de pluja, a part de retenir la terra amb les seves fortes arrels.
Em pregunto sovint, per què encara les cases no tenen instal·lat a la teulada un sistema de captació de l'aigua de pluja que porti a algun dipòsit. I aquesta aigua es faci servir per la rentadora, la dutxa, la cisterna del lavabo, el rentavaixelles, la mànega del jardí i fins i tot per beure amb els filtres corresponents. Som un país que pateix sovint èpoques de sequera, no som zona desèrtica, però si que tenim molta població que consumeix aigua, molta. A part de les mesures d'estalvi i les dessaladores, no seria una bona manera d'aprofitar l'aigua de pluja instal·lant allà on sigui possible un sistema de recollida d'aigües pluvials?
La pluja al setembre és típica. El problema és que normalment ve amb tanta força que tots tenim en ment Arenys de Munt (a part de la consulta d'independència) i la seva riera desbordada arrossegant cotxes, contenidors i tot el que trobava al seu pas. És la gota freda. Quan una depressió es troba al golf de Cadis (Espanya) o un anticicló al Golf de Biscaia (Euskal Herria) a al setembre/octubre, el vent que arriba a les costes dels Països Catalans ve de l'est, un vent molt fred que xoca amb les aigües encara càlides (l'aigua té aquesta propietat, triga molt a escalfar-se i molt a refredar-se) del Mediterrani, provoca una gran condensació de núvols que es dirigeixen cap a la terra ferma, i quan xoquen amb les serralades (per exemple, la litoral i pre-litoral) descarreguen de valent i zones com el Maresme, amb les seves rieres en són les més perjudicades.
Crec que avui no és el cas, i potser millor. M'agrada observar per la finestra com va caient la pluja, els petits tolls que es formen, les ones que produeixen les gotes en caure als bassiots, algun animaló que fuig per estar a raser de la pluja i queda ben estarrufat en espolsar-se l'aigua, algun rierol en miniatura que es forma, les fulles que cauen dels arbres i alguna acaba fent de barqueta... La pluja em relaxa molt. Suposo que és la seva constància i l'anar fent del seu soroll. La gota rítmica que sempre cau al mateix lloc però fa esquitxos diferents. El paisatge gris amb la cortina de pluja que va caient. M'ofereix tranquilitat, molta. M'agrada la pluja, això sí, sempre observant-la arraserat.