Va de música: Anna Roig i Estanislau Verdet

Tinc per costum posar la ràdio quan condueixo, excepte quan estic enganxat a un CD nou que no paro d'escoltar-lo. Normalent les meves emissores són les mateixes, les que tinc gravades i entre elles en destaca una de música no sempre molt comercial. Sembla mentida com pots descobrir grups i cançons tan boniques escoltant iCatFM al cotxe. L'últim descobriment va ser Anna Roig i Estanislau Verdet al programa que fa cada dia n'Albert Puig de 9 a 10 de la nit anomenat Delicatessen. La primera em va sorprendre per aquesta veu tan dolça que acabes imitant tot somrient, que et relaxa i et fa sentir bé, a part de l'atracció que sempre m'ha despertat la música que beu d'aigües franceses. Del segon, el vaig descobrir uns minuts després i em va fascinar. Quina bogeria de lletres, m'encanta! Lletres surrealistes com els nostres estimats Albert Pla i Quimi Portet (el proper escrit de música va per tu, Quimi). I vaig tenir la sort de poder anar a un concert de l'Estanislau en plena Mercè'09, a un ambient ideal com la Plaça del Rei i el Tinell al fons. En fi, vull compartir amb vosaltres dues cançons genials d'aquests dos grups que tan em van sorprendre i ho seguiran fent. Espero que us agradin:

Corro per no sentir que m’he estat quieta, esperant,
corro darrere un somni, que no sé si tinc davant,
corro per l’aventura de córrer darrere algú,
corro per l’energia que em fa venir cap a tu.

Corro sota la pluja rere aquell record tan dolç
que potser encara guardes en algun racó del cor.
Corro perquè en tinc ganes, però si no pares, potser,
al final pensaré que és millor deixar-te’l endur.

Que com una veueta que et diu segueix-lo de prop,
i una, que no t’escoltes, que et diu vés a poc a poc,
algú que de tu escapa, millor deixar-lo marxar
però, potser, si s’escapa, és perquè jo el pugui atrapar.

Corro sota la pluja rere aquell record tan dolç
que potser encara guardes en algun racó del cor.
Corro perquè en tinc ganes, però si no pares, potser,
al final pensaré que és millor deixar-te atrapar.

Corro perquè ja arribi el lloc on hem d’arribar
i veure en els teus ulls si el record segueix allà.
Corro perquè ja arribi el moment de descansar
i saber si ho fas veure, o és cert que et vols escapar.

Corro sota la pluja, rere aquell record tan dolç
que potser encara guardes en algun racó del cor.
Corro perquè en tinc ganes, però si no pares, potser,
al final pensaré que és millor deixar-te marxar.

Anna Roig [Myspace]

No hi ha tinta a l'impressora.
Em pica l'etiqueta del jersei
i el meu bicing sempre esta buit.
Les preguntes del meu grup de trivial són més difícils
i el Joan s'ha acabat els crispies bons.
El meu peix sempre té espines
i el carro del súper mai em va recte
i no veig be la pissarra, profe,
la fruitera em diu senyor i la veina em diu nen.

Són coses de les que ens solem queixar.
I és que sempre falla tot p'algun costat.

I és que som tots uns desgraciats, tot ens passa a nosaltres i als demés no tant.

Putos mosquits que sempre em piquen a mi
i amb aquest pastitxo i no hi ha paper de vater (puta llei de Murfy).
Quan em queixo d'algo els altres sempre ho tenen molt pitjor
i quan explico algo bo ells sempre molt millor.
He tornat a sortir amb l'inalambric en comptes del mobil.
Quan suco galetes es desfan i cauen just abans d'arribar a la boca
i el meu DVD no llegeix res.

Són coses de les que ens solem queixar.
I és que sempre falla tot p'algun costat.

I és que som tots uns desgraciats, tot ens passa a nosaltres i als demés no tant.

Estanislau Verdet [Myspace]